Barcelona grisa

M'agrada passejar per la ciutat en un dia gris. Deixar-me anar entre racons que canvien amb el meu sentir. Tant per descobrir. M'agrada la ciutat vella i usada. Trepitjada per tantes històries. Cops bruta i desendreçada. Sempre amable i acollidora.

Útil o necessari

 Caminar, una filosofia (Frédéric Gros, 1965)

Al cap i a la fi el ric és aquell a qui no li manca res. Al cínic no li cal res perquè ha trobat el plaer del necessari: la terra per descansar, allò que va trobant per menjar durant el seu vagabundejar, el cel estelat que li fa de sostre, les fonts per desassedegar-s'hi. El necessari fa aparèixer de sobte el món sencer dels objectes culturals com accessoris, alienants, inoportuns, empobridors.