Descansar en pau

Dormir a gust

Aquella dona

Les taules plenes de copes i pastissos. Els avis a l’ombra del porxo recordant tots els bons anys en família. Els nens bruts de xocolata corrent la gespa darrera la pilota. Les nenes, de blanc i de rosa amb diademes i llaços al cap, llegint les afectuoses dedicatòries dels companys de classe. Les mares felicitant a l’amfitriona de la festa per la perfecta organització. Els homes en un recó, gin tònic en mà, maleïnt entre rialles la convivència amb la dona, rememorant partits de futbol entre cerveses i la tranquil·litat d’un passat abans de viure en parella.

I jo, mut. Escoltant els meus pensaments. Lluny del xivarri i converses estèrils. Veient rialles exagerades i encaixades de mà descompensades. Avorrit dels tòpics, però tan precisos i reals. Enyorant una mirada bondadosa, una carícia sentida i amorosa. Aquella besada subtil tan plena. Penso en els moments que m’ha donat aquella dona que s’ha esvaït en el temps. En els anys tan bons que en el seu costat vaig gaudir. I prenc força per continuar, jo sol, un camí del que desconec el seu destí.

Fer els deures amb els teus fills... aaaaaaaaaaah!!!!!!!

Jugar a futbol

You are my treasure

Run, run, run

Esperar sense pressa

Viatge a Vic

La plana de Vich (Jacint Verdaguer, 1845-1902)

Niuada de calandries, poetes de ma terra,
jo anyoro vostres cantichs d'amor, dintre la mar; 
avuy que'l Maig aboca ses flors pel pla y la serra
cantàu, cantàu vosaltres, dexàume a mi plorar!

Un pardal

Avui tenim visita a casa...
i busca a la seva mama.
Just faig la migdiada
i ja l'ha trobada.

Amistat (II)

Força de la natura

Rather Be

Ell i ella

Quan saps que només es preocupa per tu, i pensa sempre en el millor que et convé, creus que t'estima. 

Si tu tan sols la vols complaure, i quan el seu plaer és el teu goig, creus que l'estimes. 

Ella passió, jo reflexió. Idees, materialització. El sol, les seves ombres. Imatge, reflex. No hi ha llum si no hi ha foscor. I la foscor desapareix sense la llum.
Ella creia que l'amor era entrega, jo recepció. Ella la meva musa, la meva direcció. Jo el seu pou d'esperances. 
No he sabut dir-li "no" quan calia. Ella ha desaparescut en la meva creació.

Jo m'anul·lo perquè només penso en ella. Ella es fon perquè només pensa en mi.
Jo sóc molt d'ella. Ella de mi. 
Sí que som més grans gràcies a l'altre però, potser, cal prendre diferents camins.

Així jo sé que, quan estarem estirats en el llit, just abans de tancar els ulls la darrera nit, pensarem en nosaltres.

Tothom m'estima

La meva cosina m'estima. La meva tia m'estima. Els meus amics m'estimen. Els meus germans m'estimen. Tothom m'estima. L'hivern s'acaba i la primavera ja treu el nas. De fet, com cada any, tenim nous brots i el naixement de més bellesa. Avui em sento com una roca enmig del riu, forta i ferma com cap altra. Per això m'agrada el temps i veure com passa. Perquè m'emmotlle i em dóna forma. Perquè m'esculpeix i em treu les arestes més cantelludes. L'any que ve seré més persona, igual que tornarà a florir el presseguer.

Equilibri

Taller de torn

Nous horitzons

... i han marxat els Reis

No oblideu que sou ànimes independents i solitàries, que cada una farà el seu camí. Us aneu fent grans i cada cop més tindreu moments només vostres. Però també sou cinc ànimes germanes, amables i bondadoses que sempre us recolzareu en els moments bons i en els no tan bons. Creieu en l’altre i digueu sempre la veritat.

Camins

Que continuï havent-hi pau i amor en els nostres camins, en els que desitjo ens acompanyis.

El meu avi

Aquesta nit ha plogut

Aquesta nit ha plogut. La terra és humida i el bosc net. La pujada és forta, però no més que les meves cames. La respiració és profunda, però no desesperada. Les cabòries em fan córrer el camí sense cansament, més lleuger que altres cops. Ja he passat el vedat. Agafo aire i començo a baixar fins on em permetin les meves forces. Corro, corro i, només, corro. Sembla que estigui fugint d’alguna cosa. Que m’empaitin. Escolto les meves passes amortides en la sorra estovada per la pluja, més fortes que mai. Just al darrer revolt de la muntanya, abans d’arribar al cementiri, m’enlluerna la copa blanca d’un ametller. M’aturo sense por a ser atrapat. Perquè crec que el moment ho val. Agafo una flor. Per a mi, la més bella. I la porto tot el camí de tornada dintre el palmell mig tancat encara amb la rosada de la nit. Mà forta però sense prémer. Protegint amb tanta cura com sé. Així portaria un ocell, així agafo la mà de les persones que estimo. Torno amb la cara coberta de llàgrimes i suor, però ple d’amor, tan ràpid com puc abans no s’assequi la flor. 

Fernández Saltor

Nou logo a Travel, Food and Love

Han vingut els Reis

Baixar dels 20'

Dinar amb els amics

Sopar a Can Torras

Un troç de tardor

Un somni

Esto es un sueño!!! Hemos recibido el primer correo internacional en nuestra asesoría de viajes para viajeros independientes www.travelfoodlove.com Es la familia Maxwell, un matrimonio con dos hijos de 17y 19 años. Estamos tan nerviosos que no sabemos si contestar... Ainsss siempre pensamos que el primer correo sería de unos catalanes pidiéndonos esos hotelitos tan chulos para pasar un finde, o una familia catalana contratando una travesía de una semana por los pirineos... Pero las cosas van como tienen que ir y no como uno decide. Nos vamos a la cama contestando un correo superimportante para nosotros en inglés, supernerviosos y supercontentos. Os dejo esta foto de ensueño que me ha encantado. Buenas noches, que soñéis con los angelitos!!!

Pluja en el sol

Des de Mauritània/ xicra aportada per E. Solé

La primera sensació al arribar al desert, es la calor que t’ofega i l’aire que respires et crema per dins, es un mar de foc erm.

 

Es amb el temps, que descobreixes que el desert es tan meravellós com el mar. En lloc de aigua freda tenim sorra calenta, enlloc d’onades tenim les dunes i els ergs, les petites illes paradisíaques, al desert son els oasis, frescos i humits. I deixa de ser un paratge sense res que oferir, per ser una meravella plena de misteris.

Alces la vista i veus, i malgrat la calor veus el mar, al atansar-te comproves que no es aigua el que veus, sembla neu!!! No pot ser, es un miratge!!! Ens atansem mes i arribem a una capa blanca que arriba fins al horitzó. Baixes del cotxe i la capa blanca es trenca com el gel, amb el mateix soroll, i descobreixes que es sal.... un mar de sal, blanca com la neu.

Berenar xurros de xocolata

El meu fill en competició

Jo, de postres, vull músic

Ajudar als altres, segons Nietzsche

"... torpe ardid consistente en formarse una idea corregida de la persona a la que se trata de ayudar; pensando que esta merece ayuda, que anhela precisamente su ayuda y que se mostrará profundamente agradecida, adicta y sumisa a ellos por toda su ayuda... con esta fantasía disponen de los necesitados como propiedad suya..."

Qualitat de vida

La sobretaula

Dissabte vaig dinar amb companys, que tot i els anys que han passat, veig que continuo estimant-me moltíssim. I diumenge, vam celebrar l'aniversari de la meva germana i la meva cunyaaaaada.(Suposo que en una altra vida em vaig portar fatal, i en aquesta toca passar-m'ho bomba).

Total: el millor dels dinars són les sobretaules, que acaben sent insuperables amb les exhibicions de l’estimat mag ... Nabil el Gran! Un petó molt gran, papi.

Una posta en el refugi de Teià

El yin i el yang

Un diumenge a Sant Feliu. A 100m l'un de l'altre, i visquent amb armonia. Jo, escoltant Ramones amb una birra a la mà, tot mirant com llueix la meva barba en els cromats nets com patenes de la meva Harley. Tu, Peggy Sue, un te amb llet per acompanyar aquells pastissos de poma i canyella, vestit de color rosa amb coll rodó i The School de fons. Fantàstic! Tu tries. O pel matí vas de negra i després de la butifarrada et prens unes galetones. Millor, així. O això és el que entenc pel yin i el yang, no? 

Un gran diumenge

A mig matí, córrer amb els dos nens. Veig unes onadetes, mentrestant. Acabem i vaig a buscar la meva taula White Mirlo, de shaper local. La meva dona m'acompanya (algú m'havia de fotografiar la disfressa!) i agafo tres onades, recordant sensacions de mesos passats. Un bon pollastre amb puré, un bon got de vi del Celler del Mar i abans que ho llegiu, vaig a fer la migdiada.

El millor pa de pessic del Maresme i rodalies

11 de setembre del 2013

He sortit de l'armari. He onejat una estelada al crit d'independència.

He gaudit d'una festa fantàstica. Gent molt diferent, en quasi tot, agafats de la mà. He cregut en una Independència sense violència. Perquè això ho tinc claríssim: amb violència, encara que sigui verbal, no la vull.

Una estada a l'Empordà

Et recomanem un hotel molt petit de l’Empordà. Ves-hi quan puguis i fes-nos cas. Deixa els prejudicis allà d’on vens. Oblida’t de qualsevol record que tingueres. Fes desaparèixer el temps, la forma i el no res. Desempallegat de tot i flueix amb l’esperit de la casa. Descalç trepitja el jardí i amara’t de la seva energia. Gaudeix de l’estada. Escolta a l'Olga i a en Kim. I explica el que has sentit als que ho desconeguin.

Des d’allà arribaràs a cales secretes, i pobles de somni on tastaràs uns cigrons amb llamàntol espectaculars. Camins envoltats de blat i veïnats medievals sota els estels. Digues quan hi vols anar i et direm on és! 

Sopar a la lluna plena

Si ens preguntes, et direm on vam estar la setmana passada, el dia que la lluna era plena. Passejant entre ceps endreçats, pàmpols verds i ataronjats, i raïms penjats esperant de ser collits. Entre vinyes i silenci. La ciutat de fons i agradable companyia. Una taula, un parell de cadires i el temps. D’espera, tranquil·la i serena. Entre converses i rialles, alguna carícia i altra mirada de complicitat. Perquè al final aparegui desapercebuda, per darrera els pins, rosada, forta i lluminosa, per reflectir-se en la mar no gaire llunyana, per acompanyar-te durant la vetllada.

El dia que hi vagis, recorda quedar-te descalç, remenar la terra entre els dits dels peus, percebre la textura i deixar-te amarar per la seva força. 

Un descans en el Gòtic

Per molts anys, papinec

Amb vistes a la mar

Una sirena

Estany de Sant Maurici

Gin-tònics a l'Ocata

Subhasta a Montsolís

En una petita localitat de pescadors amagada darrera un turó, molt a prop de Barcelona. Cada dia, surten els cinc pescadors a la mar per portar al migdia el fruit que els hi hagi pogut donar. T’aconsello que arribis de deu a quinze minuts abans de l’hora per trobar un bon lloc; ara bé, i t’ho diré en veu baixa, no pateixis perquè ho coneix molt poca gent.

Tothom espera a que la governanta arribi i doni l’ordre de començar l’espectacle. En Lluís agafa una taula mig atrotinada per cobrar. Preparen el peix per barques. I en Pep comença a cantar: a la baixa de cinc cèntims en cinc cèntims. Busca la saviesa d’un home amb barret i bastó, t’ajudarà a escollir al millor preu, esperes el moment i crides per emportar-te una safata de sèpies fresques, llagostins exquisits, tacons, calamars,... Cap a casa. Una mica d’oli d’oliva a la paella, i a taula. Així de fresc! 

Un descans en el Coll de Ratera

Ser finisher d'una triatló

Fer teatre

Tres dies a Donosti

Lliure

Na Lluïsa i en Manel

Han passat quinze anys, però l’amor no hi entén de temps. Suposo que avui hi havia més arrugues, i els moviments eren més lents que aleshores. Que les escales es feien més feixugues i les distàncies més llargues. Tenia por que el meu cor hagués oblidat. Que tornar-los a veure em despertés d’una il·lusió. Però ara quan escric, recordo l’abraçada forta i sincera, d’aquesta gent bona i amorosa, amb la que em sento tan estimat. Hi ha persones que no recordes, que no oblides, senzillament estan amb tu. Sense temps ni distàncies, formen part de la teva ànima.

I així acabo la tarda, amb un somriure a la cara, feliç i amb l’estómac satisfet, recordant aquests canalons suaus com els àngels, irrigats de bones converses i rialles, abans que l’esponjós púding se’m desfés a la boca.

Mur (II)