She weeps over Rahoon (1913), James Joyce (1882-1941)Rain on Rahoon falls softly, softly falling,where my dark lover lies.Sad is his voice that calls me, sadly calling,At grey moonrise.Love, hear thouHow soft, how sad his voice is ever calling,Ever unanswered and the dark rain falling,Then as now.Dark too our hearts, O love, shall lie and coldAs his sad heart has lainUnder the moongrey nettles, the black mouldAnd muttering rain.
Adiós a Mongolia, (Zigor Aldama, 1980)
Hoy es el día que un santón ha indicado como el más propicio para realizar el primer corte de pelo, un ritual que se lleva a cabo cuando las niñas alcanzan los cuatro años, uno más que los niños. Muestra atávica de la dureza del nomadismo, esta ceremonia celebra que la chica haya sobrevivido a la etapa más delicada de su vida.
El ritual es siempre el mismo: el familiar que llega le toca con cariño la parte izquierda de la cabeza y le susurra al oído un pequeño discurso. En general, le desean suerte en la vida y le piden que sea buena persona.
Petit tractat sobre la immensitat del món, Sylvain Tesson (1972)
El jove poeta que només pot apaivagar la flama del seu foc interior en la pols dels camins serà anomenat pels seus amics el Wanderer, mot alemany que costa de traduir a altres llengües. Seria una combinació entre el viatger clàssic a la recerca de les meravelles del món i l'errant lliure de tot límit. Sovint, quan faig els meus camins, penso en la figura del Wanderer.
Misteriosament feliç, Joan Margarit (1938-2021)
Lluny de l'amor ferotge de l'origen,
lluny de l'amor que inventa la ment com a refugi,
l'amor que ara em consola no té urgències.
Càlid, respectuós: l'amor del sol d'hivern.
Estimar és descobrir alguna promesa de repetició que tranquil·litza.
Petit tractat sobre la immensitat del món, Sylvain Tesson (1972)
El rodamon evita tot allò que podria enlletgir la seva vida... evita els éssers deformes, i rebutja les situacions conflictives, persuadit com està que la vilesa de l'ànima s'expressa a través de la lletjor exterior. Quan apareix el més mínim núvol que amenaça la seva estètica de vida, fuig per la tangent. Tenir només un bastó i un barret amb una ploma li permet modificar la direcció si el clima es deteriora, canviar de poble, abandonar els seus hostes i dur la seva exploració una mica més lluny fins que trobi una clariana que li faci el pes. El seu objectiu és perseguir la bellesa per tot arreu on es trobi amagada.
Al aliento que pasa por tus días,
no lo dejes pasar sin alegría,
!Atento! La locura del mundo se invierte:
pasa, como tu pasar, la vida
El meu Iran, Anna M. Briongos (1946)
De vegades n'hi ha prou amb una mica de te, un terra de llana i un xic d'alegria per arribar a creure que vivim en el millor dels mons.
Riuades de gent. Rialles. Converses. Amics. Sense més excusa que crear bons moments. Moltes persones diferents a punt de compartir la seva solitud. Per unes hores els adults ens vam comportar com a nens en el cau de l'amor, lliures de prejudicis, absents d'ideologies irrenunciables, reivindicacions, queixes i protestes. Vam aparcar les obligacions i les responsabilitats. Oblidar les males experiències viscudes. I ens vam entregar lliures i respectuosos al gaudi en companyia.
Omar Khayyam (1048-1131)
Antes de que los días te asalten,
di que traigan el vino tinto. ¡Oh ignorante!,
tú no eres oro para que te entierren
Una paraula després d'una altra. No m'amoïna no entendre el seu sentit. M'agrada llegir i escoltar els sons de les lletres formant un mot.
Un dia després d'un altre. M'agrada viure.
Destellos de ámbar (Yoko Ogawa, 1962)
"Filtradas a través de su ámbar, el estatismno de cada imagen adquiere una dimensión temporal y dinámica. Así, dedicarle a cada cosa, por nimia que parezca, su debido tiempo forma parte de la vida diaria del señor Ámbar, de su manera de entender el mundo. Y, en este sentido, no he conocido a nadie como él."
