El llibertí, Eric Emmanuel Scmitt (1960)
DIDEROT (amb nostàlgia)
Tu ets com tots els joves: esperen el gran amor i la filosofia autèntica. En singular. Tot en singular. És aquest, el defecte de la joventut: el singular. Us penseu que només hi haurà una dona i una moral. Ah, la passió de les idees simples, quant de mal que ens pot arribar a fer, a tots plegats! ... Però no existeixen ni una única dona ni una única filosofia. I si mantens el cap clar, hauràs de papallonejar. Com decidir l’indecidible? Transformar les hipòtesis en certeses, quina pretensiositat! Desempellagar-se de totes les idees per una de sola! El fanatisme no té un altre origen que aquest. Sigues lleuger, amic Baronnet. Abandona el teu talent al seu llibertinatge. Vés-te’n a dormir amb la d’aquí, desperta’t amb la d’allà –parlo de les idees-, deixa la d’aquí per una altra, ataca-les totes, no et lliguis a cap d’elles.
Des del punt de vista de l’individu, Diderot afirma una moral permissiva i llibertària. Tot és permès excepte allò que ens perjudica, a un mateix i als altres. Ja no hi ha referents divins ni religiosos dels quals haurien de dependre els nostres comportaments. ... El matrimoni no s’ha d’entorpir amb un absurd jurament de fidelitat, perquè el desig és diferent, plural, canviant, i limitar-lo seria contra natura.
3 comentarios:
Benvolgut/da papallona:
hem sembla que estàs aprofitant aquest blog per deixar anar les teves fantasies subconscients. No hem sembla pas malament............ però com a mínim intenta que siguin coses creïbles.
Desprès de el tema de la fotografia de l’abella, ara ens surts amb aquestes?? De flor en flor????? Es tot el que ens pots oferir???? Estàs perdent la credibilitat del teu públic.
Ens esperem alguna cosa mes del blog dels dilluns, espero que aportis alguna cosa amb mes interès...........................................................................................................................
......sinó hem penso que en quatre dies et quedaràs sense els pocs lectors fidels que tens
Sense adonar-te has aconseguit entendre la filosofia del blog: tot tipus de pensament o acte que et produeixi plaer hi té cabuda. I en el meu cas, existeixen moltes maneres i totes elles diferents, a vegades fins i tot contradictòries, de produir satisfaccions. Potser és un error, però jo en gaudeixo. Segurament tu et trobes en els inicis de la comprensió del missatge, en l'infància de la teva evolució cognoscitiva, perquè et limites excessivament les teves possibilitats de fruir, però crec que estàs en el camí correcte. Endavant.
Los sátiros son criaturas alegres y pícaras, aunque su carácter desenfadado y festivo puede volverse peligroso e incluso violento.
-me pegaras???
Como criaturas dionisíacas son amantes del vino, las mujeres y los muchachos, y disfrutan de los placeres físicos.
-Todo esto es cierto????
Bailan al son de las flautas (auloi), címbalos, castañuelas y gaitas.
-Que flauta??
Tienen un baile especial llamado sikinnis. Debido a su gusto por el vino a menudo aparecen sosteniendo copas y aparecen en la decoración de vasijas y vinajeras.
-ahora entiendo lo del estriptease...
Publicar un comentario