Tanco els ulls i cerco en els racons de la memòria les sortides en caiac. Recordo, per fruir d’aquells moments en la meva imaginació. Per anar omplint el meu rebost de xicres de plaer. M’endinso en el món dels somnis i la fantasia, on la realitat es confon amb el desig. I començo a viatjar, tot lliscant, ... per percebre les carícies de la sorra de la platja d’Ocata quan camino i l’abraçada fugissera contra les ones, per amarar-me fins el moll de l’os en una rebolcada passional amb la mar i desencofrar el meu cos embegut en el neoprè. Per la descàrrega de sal despresa en la dutxa i l’olor de la marinada. Per pentinar les barbes del vell Neptú. Vull estar enmig d’enlloc, on la sensació de llibertat, creure que estic sense límits, i sense ningú. On la cara i les mans es glacen a l’hivern, on l’abraonament sobtat d’una tramuntana no em deixa tornar i les moixaines d’una pluja d’abril em sequen les llàgrimes d’enuig i així ser espectador de les escames infinites que ens regala el sol de l’alba ...
- Papa!!!, que no ens acompanyes a l’esplai?
- Eh? Sí, ara anem. Em rento la cara i marxem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario