No m'agrada creure que ningú sigui bona persona només perquè ajuda als demés. Ni que l'egoïsme sigui una xacra de l'ésser humà. Molta gent desitja les mancances dels demés per oferir la seva misericòrdia. Altres només pensen en la seva felicitat, però és així com, sense pensar-hi, fan feliços als del seu voltant. Són dos quarts de set del matí i no puc dormir. El cap em barrina sense parar. Ja ho he fet. He marxat. He canviat de feina. Estaré amb qui vull estar. Reservaré el meu temps a ells, a la meva felicitat.
Agafo la taula i el neoprè. Carrego el cotxe. iCat fm de fons i la pluja sobre el vidre. Recorro les carreteres molles i solitàries cercant restes del corrent de garbí sobre el mar. Avui està despentinat i mandrós. M'aturo a la caleta de Montgat, i amb les mans a les butxaques vaig d'espigó en espigó mentre el sol es desperta encoixinat entre els núvols. Torno al cotxe. Compro el pa a Can Bautista, i ensumo l'olor a farina. Estic ple de felicitat, satisfet del que sóc i he fet.
1 comentario:
doncs moltes felicitats. Aupa.
Publicar un comentario