domingo, 8 de enero de 2012

Dinar de Reis

Corredisses de nens amb joguines a les mans i els peus bruts del galliner. El iaio ha trobat la fava. I en Jordi porta la corona al cap. La tia treu una altra safata amb neules i més torrons, mentre en Josep Maria recull el darrer plat d’arrós amb gall dindi amb restes d’escudella. La iaia agafa la capsa de les fotografies ja esgrogueïdes de cada Nadal tot repassant històries familiars sense data de caducitat. Un glop del cava d'aquella panera i un got de ratafia del tio José. Així em passa el dinar, al costat de l’escalfor del foc, mig endormiscat, arraulit per les converses plenes d’anys i el petar de la llenya del pi de casa seva.

1 comentario:

Kukurusta dijo...

No hi ha res com un bon foc!