Dissabte vaig dinar amb companys, que
tot i els anys que han passat, veig que continuo estimant-me moltíssim. I
diumenge, vam celebrar l'aniversari de la meva germana i la meva cunyaaaaada.(Suposo que en una altra vida em vaig
portar fatal, i en aquesta toca passar-m'ho bomba).
Total: el millor dels dinars són les
sobretaules, que acaben sent insuperables amb les exhibicions de l’estimat mag ... Nabil el Gran! Un petó molt gran, papi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario