He llegit amb els ulls negats de llàgrimes, tot rient sense poder evitar-ho. Les emocions continuen bategant dintre meu, no han mort. Dies, ploro per motius aparentment sense raó. Em sento tou però amb força. Tinc ganes de començar nous projectes. El meu cor està bullint. Segurament he despertat de la letargia. I quan miro enrere, tinc encara més ganes de caminar endavant: no per oblidar, més per seguir fent en la mateixa direcció.
Estic sol en el dia de Reis. I em sento estimat per algú.
2 comentarios:
Dies de sentiments intensos... compartits amb tu!
Efectivament, company de viatge
Publicar un comentario