miércoles, 18 de marzo de 2020

Fragilitat


En un sospir m'he quedat sol. En un instant la vida desapareix. La buidor m'amara el cor. I el pit es queda sense aire. El cap dóna voltes. La veu em tremola. Crido i ningú m'escolta. M'esmicolo en un trencadís que desapareix a la primera ventada. 
Som fràgils i dependents. De la gent. De les emocions. Dels records. De les xicres. 
Estic enamorat de la fugacitat, però. Lluito per apropar-me al no-res, en un camí on sóc capaç de renunciar al més preuat... amb el cos ple d'esquinçades, adolorides per les llàgrimes més salades.

1 comentario:

JVF dijo...

necessites una birra. Quan vulguis! virtualment!