miércoles, 3 de marzo de 2021

La fàbrica de records


La primera onada a la platja de Montsolís. Fina pluja sobre la meva pell. La sorra mullada. I un somriure d’orella a orella.  

La certesa que les forces no m’abandonaran en el límit de l'esgotament. Saber que el podré avançar... i jo, només jo. Davant del precipici. Cinc metres eterns . Dècimes de segon a prop de l’infinit. Sol. Sense res ni ningú. Només les meves cames exhaustes empenyent un vell cos segur i empoderat.  

Necessitem sentir. Per seguir vius. Percebre què ens passa. Reconèixer l’entorn i quin és el nostre lloc. Patir el dolor fins l’avorriment. Gaudir de l’alegria sense contenció. Esclatar d’eufòria. Enfonsar-te en la grisor més miserable. No és la qualitat del fet més que el record que ens genera.

No hay comentarios: