A casa, m'he convertit en espectador de les sobretaules, amb els meus fills.
Quan vaig a prendre una cervesa, les meves històries repetides acompanyen les rialles i energia de la gent que m'envolta, a punt de viure projectes que jo ja he viscut tan feliçment.
Els anys s'aferren a les meves cames, quin llast, volta rere volta.
Prendre consciència del pas i del que ens queda per passar del preuat temps. Lluny dels discursos ensucrats del Carpe Diem, i per por a no acceptar la decrepitud, desitjo prosseguir el camí sense miraments per dir que, fins a dia d'avui, he aprofitat cada segon de la meva vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario