Olor a mandarina

 

Unes sessions amb una Montjuich

 

Un Michael Collins

I unes pintes de Paulaner

 

Una festa a casa

I que la gent l'esperi

Una paella de rovellons

 

Xicra aportada per Jordi- Elena

Un cafè a l'espigó

O dos. Sense preocupar-me del temps.

 

El viatger

El viajero y sus sueños, Jaume Bartolí

El viajero se siente libre de toda atadura ya que nadie le conoce ni ante nadie ha de responder de sus actos, libre entre los hombres que lo rodean porque sabe que está allí por su voluntad y, a diferencia de los demás, puede huir, pues tiene el privilegio de una casa lejana que le espera.

El tren

Más de un siglo se alarga el día, Chinguz Aitmátov (1928-2008)

Y a los lados del ferrocarril se situaban, en estos parajes, enormes extensiones desiertas: Sary-Ozeki, las tierras Medias de las estepas amarillas.

 

Hospitalitat

 

Alegria

 

80 anys

 

Suposo que m'agrada tant el no-res perquè ja ho he tingut tot, amb tu i amb el papa

Orgull de pare

De saber que són fills meus. Per tot el què fan. Pels seus desitjos, per les seves misèries i frustracions, pels seus èxits i fites assolides. Pels seus projectes i inquietuds. Pels seus problemes i les seves alegries. Pel que són.

 

Volar en el paradís

Més que el què fas o ets, el què sents.

 

Bocato di cardinale

 

Bon dia, món

 

Satisfacció (II)

Xicra aportada per Nena 

La grandiositat de la natura

... i la insignificança de l'Home.

Xicra aportada per Oriol 

Una besada

Más de un siglo se alarga el día, Chinguz Aitmátov (1928-2008)

Del agua el sabor fresco siente el caballo fogoso,

cuando baja al río que corre por las montañas.

Y yo, cuando cabalgo hacia ti

para descabalgar hasta tus labios,

siento el placer de la existencia en el mundo...

Primers esbossos

 

Quan encara tot és possible, sense fre i sense por al fracàs, et llences al regne de la plena llibertat deshabitada.

Una mallerenga a casa

 

Una migdiada a la feina

 

El teu jo

 Más de un siglo se alarga el día, Chinguz Aitmátov (1928-2008)

- Ajá, es otra idea. Alrededor nadie ni nada -con los ojos entornados, calibrando algo, musitó el interventor-. Y tú eres libre de ser tú mismo, alrededor nadie ni nada, es otra idea... Eres libre de ser tú...

Un ram de (3) flors

 

De camí a la Feria de Abril

Mirades

Aquelles que transpiren l'anhel per un món diferent. Més salvatge i primitiu. Espontani, lluny de qualsevol raó que justifiqui res. Per una humanitat verge, apartada de la civilització... i de qualsevol desig. 

En l'estepa

Más de un siglo se alarga el día, Chinguz Aitmátov (1928-2008)

Y como más tarde comprendió Ediguéi, a solas con el silencio sarozeko únicamente podía quedarse quien fuera capaz de conmensurar la grandeza del desierto con su propio espíritu. Sí, las estepas sarozekas eran inmensas, pero el pensamiento vivo del ser humano puede constreñirlas.

Estoicisme

Estic esgotat de les queixes: de les dels demés i de les que vull vomitar però no sé com fer sense ferir. Aquest posat estoic em té empresonat. El què la gent espera de mi és un llast, però també sé que és la meva riquesa.

Tinc ganes de veure a la mallerenga saltar de branca en branca. Que el bonsai faci flors. I veure els primers brots de l'arbre fill del vent. 

Amor en majúscules

Primavera

La pluja fina amoixa les flors.

Llàgrimes suspeses reflectint els colors.

La primavera mandreja, a punt d'esclatar.

Els meus ulls et miren sense poder-te copsar.

   

 

Els bons records

Idriss, la joven de Bujará (Hermínia Mas, 1960)

Cuando era pequeña, me enseñaste que en esta vida podemos perderlo todo: las joyas que hemos comprado, las casas donde hemos vivido, todo cuanto poseemos y que hemos ido ganando con nuestro esfuerzo... Pero la felicidad, los momentos felices que hemos vivido no los perderemos jamás, pues siempre podremos revivirlos en nuestra mente. Nunca perderemos los buenos recuerdos, padre.

Més que córrer

A la feina ningú recordarà quins projectes vas fer. En el club no sabran quins eren els teus temps en els 400m o en els 1500m. Els teus veïns ja no tenen present quin era el teu cotxe ni la roba que portaves. Els amics han oblidat els teus viatges. Tingues-ho present per quan les agulles del rellotge hagin esgarrapat la teva pell satinada.  

 

L'empenta de la joventut

L'alegria que  sento quan estic amb vosaltres. La tranquil·litat de saber de l'existència d'un bon futur.  Les vostres inseguretats i desconeixences, els vostres projectes. La força que tot ho pot. La innocència quasi immaculada. Compartir aquests moments m'omple els buits que em deixa l'enveja i l'amargor, la mentida i el dolor.

  

Saviesa

El moment precís.

El lloc exacte.

El silenci que necessites.

Les paraules justes i acertades.

Els estels que perforen la nit.

El color que pinta la grisor.

El somriure que doblega la tristor. 

 

Germans

Mirant a la mama, en els seus ulls veiem al papa i com escolten les converses dels nostres cors, agermanats, en silenci i sense condicions: facis el què facis, sempre estaré amb tu. Et recolzaré i respecataré el què decideixis, a ulls clucs. Quan ho necessitis et portaré a casa.

 

Solitud

Els contrabandistes de llibres de Darayya, autora Delphine Minoui

Ni la guerra ens humanitza. Ni la misèria és capaç d'extirpar-nos els prejudicis, ni fer-nos renunciar als nostres estúpids discursos i idees totalitàries.

Només en el silenci de la nit, tastaré la solitud que em pot consolar d'aquest desert tan erm que s'esfondre amb el temps. Esperant que m'engoleixi la melangia abans d'anar a dormir, escoltant Diego El Cigala... 

Soledad, fue una noche sin estrellas
Cuando al irte me dejaste tanta pena y tanto mal
Soledad, desde el dia que te fuiste
en el pueblo solo existe un silencio conventual

Una posta en el refugi

 

Muerte en Persia, Annemarie Schwarzenbach (1908-1942) 

¿Recuerdas las horas de nuestra paz imperturbable, las horas que a solas pasamos en mutua compañía?¡Qué triunfo! Ambos tan libres y orgullosos, tan vivos, florecientes y rutilantes de alma y corazón, de gesto y semblante, ¡ambos unidos en aquella paz celestial!

Sopa de Cabra

La Roda, (1990)

Els anys passen amb la por de perdre's en la memòria. Necessitats d'un record que ens torni el què vam ser.

Una posta de sol a l'espigó

 

Oniria e Insomnia, Love of Lesbian (2012)

Oniria encuentra a Insomnia
Los dos conectan bien
Quizás en otra vida
Fueron un mismo ser

Una migdiada amb el teu fill

Ballar amb amor

 

Un passeig a cavall a la platja

Xicra aportada per Almudena

 

Un cafè

...en la cantonada assolellada de l'Eixample
 

Madama Butterfly

Giacomo Puccini, composició i estrena 1904

El primer Nadal

 

Amb els companys de feina

Contes estranys del pavelló dels lleures, Pu Songling (1640-1715)

La vida dels humans és curta i passatgera com la llum del sol que reneix amb l'alba i s'extingeix al capvespre.

Un petó a Londres

 

Dos tontos muy tontos

Peter Farrelly, 1994

 

Als llibres

 Contes estranys del pavelló dels lleures, Pu Songling (1640-1715)

¿Per què comprar terres fèrtils,

si, als llibres, hi pots trobar milers de quintars de gra?

¿Per què aixecar grans palaus

si, als llibres, hi ha mansions que són fetes d'or?

¿Per què disposar d'escorta,

si, als llibres, hi trobaràs legions de cavalls?

¿Per què desitjar una esposa

si, als llibres, hi ha les més belles dones de jade?

Una nit en els Monegros

No em calen camins, ni on anar. Només un peu davant de l'altre. Res més. 

 

El camí

 Elogio del caminar, David Le Breton (1953)

¿Qué importa el resultado? Lo que cuenta es el camino recorrido. No se hace un viaje; el viaje nos hace y nos deshace, nos inventa... por suerte, volveremos a partir, a pasear por las ciudades del mundo, por los bosques, las montañas, los desiertos, para proveernos nuevamente de imágenes y sensaciones, de nuevos lugares y nuevos rostros, buscar un pretexto para escribir y renovar nuestra mirada,...

Esmorzar amb la Toneta

Converses en silenci. Petites estones que omplen els buits que deixem entre grans projectes.

 

Deteriorar-se

Michel Vieuchange (1904-1930), Esmara, Diarios de viaje 

En los días agradables, este cuerpo frágil -nuestra riqueza- nos mantiene ocupados. Lo consideramos con humor, remordimiento, amargura, porque se disgrega: este diente que nunca volveremos a ver, este cabello, estas arrugas, este patrimonio, esta fortuna que se agota día a día. Simple instrumento para el acto que hay que llevar a cabo. Tú no cuentas más que para eso, como el dinero necesario para comprar algo. Y lo que se compra, en este caso, no se puede malgastar, metido en un cofre para nuestra existencia mortal.

Vull ser un còdol

Em lliuro al temps sense oferir resistència. Estic cansat. El pit em pesa. Em deixo arrossegar per una mar que no em portarà molt lluny. Remoure'm per unes ones que només recorden que hi sóc. I després, una nit freda, congelada. No per això el sol deixarà de donar-me escalfor.

Una Paulaner

Un llibre que només m'acompanya. Assaborir cada glop en una copa de cervesa de blat. I sentir el cos buit i net després d'un entrenament a la platja de Burriana. L'alcohol en desdejuni i l'obligació de sentir-me bé.

 

Camins de Castella

 

Sentia la terra en els peus. El cruiximent del camí al meu pas. Desitjava que les forces no m'abandonessin per seguir corrent entre camps silenciosos, acaronats per la brisa. Capaç d'escoltar el meu batec, l'horitzó sempre present, immòbil, espera el sol a la seva falda. I tu, en pau.

Cosins

 

Què queda de les safates d'arròs? De les flamarades en la paella del llom? Dels partits de futbol amb les bombones de butà fent de porteria? Del braç de gitano? La Casa de la pradera? Frank Spencer? Del despertar al Lolo? Dels coixins gegants en un sofà gegant? Del remenar calaixos buscant xocolata i capses de galetes prohibides? Amor. Molt amor. La Noni.

Sóc

Encara hi ha vegades que em preocupa com em veu la gent, i potser sóc un posat.

De tant en tant, però, em recorden qui sóc en realitat... i m'agrada.

 

Caminar

Elogio del caminar, David Le Breton (1953)

Recurrir al bosque, a las rutas o a los senderos, no nos exime de nuestra responsabilidad, cada vez mayor, con los desórdenes del mundo, pero nos permite recobrar el aliento, aguzar los sentidos, renovar la curiosidad. Caminar es a menudo un rodeo para reencontrarse con uno mismo.

Notes de viatge

 

Bellesa

Quan la bellesa arriba a l'ànima, forja un record que ni el temps esborra. I aquest moment serà nostre.

 

Desig

Assegut en l'arena i els ulls perduts en l'horitzó. 

Tantes pigues escampades en la meva pell, com desitjos que me plenen la ment. 

Esperaré pacient i en pau fins que arribi el dia en el que em perdré en el temps.

A la feina

I com una esponja em deixo xopar de vosaltres i de tota l'energia que un dia vaig tenir  

 

Una nit en el Casino