Estic esgotat de les queixes: de les dels demés i de les que vull vomitar però no sé com fer sense ferir. Aquest posat estoic em té empresonat. El què la gent espera de mi és un llast, però també sé que és la meva riquesa.
Tinc ganes de veure a la mallerenga saltar de branca en branca. Que el bonsai faci flors. I veure els primers brots de l'arbre fill del vent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario