Llibertat

Wagons – lits, Joan Agut (1934)

El Der blaue Uhu anava a tota vela. Cada nit feien ple i els dissabtes eren una bogeria. La cervesa i l’aiguardent corrien com l’aigua, i el whisky i el xampany els anaven al darrere. Si hagués hagut de jutjar Berlín i Alemanya per la vida que bullia sota les arcades de la casa medieval, hauria afirmat que vivíem en el millor dels móns possibles. Gaudíem del goig de la llibertat i la despreocupació. Formàvem part d’una gran família l’única pàtria de la qual era l’univers sencer, on les diferències de nacionalitat, raça o llengua augmentaven l’atractiu dels joves que s’abandonaven en braços del jazz.