domingo, 11 de marzo de 2018

Avui ha mort Cronos


Si mai el teu amor s’ha sentit empresonat. O has tingut la necessitat d’explotar perquè no cap dintre teu, vessa a dolls per cada un dels teus porus en la primera fuita. I acabes aturant el temps.
Quan les mirades es creuen i s’enfonsen en les històries viscudes. Quan les pells molles llisquen conjuntades, al mateix ritme que ens marca el vent. Quan els cossos s’acoblen, entortolligats, i sents com bateguen. Absent del què t’envolta i només ets capaç de veure uns núvols ensucrats. Per uns instants, atures el temps, just per prendre consciència del moment, i gaudir-ne tant com puguis. 
Quan penses en el seu rostre somrient al sol. O l’abraçada intensa i penetrant que perfora les ànimes. Quan li endreces els cabells desgavellats. Quan desengranes els segons viscuts, atures el temps...abans no marxi.

No hay comentarios:

Publicar un comentario