T'

El menyspreu a l’esforç i el tedi a la rutina em fa perdre els matisos de la bellesa de qualsevol moment que ja crec he viscut i no val la pena tornar a repetir. Regiro entre els racons a la recerca de noves xicres. Diferents a les ja tastades.

I així oblido les sensacions d'aquells instants perduts en la memòria. El record em té present què he vist, escoltat, fins i tot l’olor que fa,..., però els sentiments  que perforen l’ànima s’esvaeixen amb el temps. Necessito tornar a veure com surt el sol els primers dies de l’hivern. Pujar al refugi de Teià amb els meus fills. Fer cada bes com si fos el primer. Mirar-te els ulls. Fer-te l’amor. Abraçar-te com si no ho hagués de fer mai més.