Dinar d'empresa, i sopar amb els pares del
futbol. Arribo a casa en ple estat d’eufòria, somrient a la vida que tinc.
Deixo que brolli sense contenció. Avicii, de fons darrere els meus pensaments,
m’acompanya.
He llegit uns versos, com feia el meu pare, a l'hora
dels postres. He donat les gràcies a l'empresari que fa possible la meva feina
i part de la meva felicitat. He rigut. Ballat. Fumat. Begut. Parlat. He escoltat
gent que qüestiona què fa amb la seva vida. Recollit llàgrimes desbocades de
sentiments que no comprenen. He sentit que feia feliç a la gent del meu
voltant. I tinc ganes d'estimar i que m'estimin. Encara no estic preparat
per estar sol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario