Ensumar cafè mòlt

L'obligació d'aprofitar el moment i, no esbrinar quin serà el darrer dia que ens han concedit els déus. Carpe diem. La recerca constant de la bellesa i la felicitat, l'Arcàdia desitjada. Viatjar on mai ha estat ningú. No deixar de perdre les oportunitats que ens ofereix el temps. Perquè mai sabrem si hi haurà un demà. Hem convertit el dia a dia en instants d'eufòria perpetus per no ser uns fracassats. El nostre pas entre els vius s'accelera de forma precipitada, de camí als morts. I en aquest tragí, hem deixat d'ensumar el pot del cafè mòlt. 

Solitud (II)

To Gustav Schmaltz
30 May 1957
Carl Jung (1875-1961)

Solitude is for me a fount of healing which makes my life worth living. Talking is often torment for me, and I need many days of silence to recover from the futility of words.

#joemquedoacasa

... però no en el sofà.

Escoltar el crit

Per què no ens callem? Per què no deixem d’enumerar teories salvadores? Escampar lliçons, judicis i consells. Estic fart dels feministes, dels masclistes, dels animalistes, dels lluitadors per evitar el canvi climàtic, dels que pensen en generacions futures, dels porcs que tiren el cartró de cigarretes per la finestra del cotxe, dels que senten compassió, dels que critiquen el sistema per aprofitar-se del sistema. Dels paràsits. Dels protocols que es generen per les excepcions. Aquella gent que aplaudeix als sanitaris com acte d’agraïment, amb el rebost ple en detriment del veí. Estic fart dels hipòcrites, mentiders, envejosos. Qui no és honrat. Qui no és tolerant. De la gent que vol compartir quan només tenen menys que els altres. Els teòrics del no-res amb totes les necessitats cobertes. Tots els humans que troben el seu Jo i redescobreixen l’Amor envoltats de núvols ensucrats, lluny del soroll i de les mancances del dia a dia. Em reventa l'obligació que tenim a ser feliços. Em cansa la gent que a partir d’ara aprofitarà l’abraçada amb els amics i familiars, perquè diuen que abans no ho feien. M’esgota acceptar el meu entorn fal·laç. Em cremen els pulmons quan penso en mi i les meves incongruències.

I amb el mar de fons, aquells punts aïllats marxen en filera buscant no saben què, engolits per la foscor del negre nit.

cReAtiVitat

Xicra aportada per Almudena

I've got the power

... again

Repòs del guerrer

Antoni Fabrés (Barcelona, 1854- Roma, 1938)

Un passeig per Girona

Música davant de casa

Confinament

             

Fragilitat

En un sospir m'he quedat sol. En un instant la vida desapareix. La buidor m'amara el cor. I el pit es queda sense aire. El cap dóna voltes. La veu em tremola. Crido i ningú m'escolta. M'esmicolo en un trencadís que desapareix a la primera ventada. 

Som fràgils i dependents. De la gent. De les emocions. Dels records. De les xicres. 

Estic enamorat de la fugacitat, però. Lluito per apropar-me al no-res, en un camí on sóc capaç de renunciar al més preuat... amb el cos ple d'esquinçades, adolorides per les llàgrimes més salades.