Escoltar el crit

Per què no ens callem? Per què no deixem d’enumerar teories salvadores? Escampar lliçons, judicis i consells. Estic fart dels feministes, dels masclistes, dels animalistes, dels lluitadors per evitar el canvi climàtic, dels que pensen en generacions futures, dels porcs que tiren el cartró de cigarretes per la finestra del cotxe, dels que senten compassió, dels que critiquen el sistema per aprofitar-se del sistema. Dels paràsits. Dels protocols que es generen per les excepcions. Aquella gent que aplaudeix als sanitaris com acte d’agraïment, amb el rebost ple en detriment del veí. Estic fart dels hipòcrites, mentiders, envejosos. Qui no és honrat. Qui no és tolerant. De la gent que vol compartir quan només tenen menys que els altres. Els teòrics del no-res amb totes les necessitats cobertes. Tots els humans que troben el seu Jo i redescobreixen l’Amor envoltats de núvols ensucrats, lluny del soroll i de les mancances del dia a dia. Em reventa l'obligació que tenim a ser feliços. Em cansa la gent que a partir d’ara aprofitarà l’abraçada amb els amics i familiars, perquè diuen que abans no ho feien. M’esgota acceptar el meu entorn fal·laç. Em cremen els pulmons quan penso en mi i les meves incongruències.

I amb el mar de fons, aquells punts aïllats marxen en filera buscant no saben què, engolits per la foscor del negre nit.