Per què no ens callem? Per què no
deixem d’enumerar teories salvadores? Escampar lliçons, judicis i consells. Estic fart
dels feministes, dels masclistes, dels animalistes, dels lluitadors per evitar el canvi
climàtic, dels que pensen en generacions futures, dels porcs que tiren el
cartró de cigarretes per la finestra del cotxe, dels que senten compassió, dels
que critiquen el sistema per aprofitar-se del sistema. Dels paràsits. Dels protocols que es generen per les excepcions. Aquella
gent que aplaudeix als sanitaris com acte d’agraïment, amb el rebost ple en
detriment del veí. Estic fart dels hipòcrites, mentiders, envejosos. Qui no és honrat. Qui no és tolerant. De la gent
que vol compartir quan només tenen menys que els altres. Els teòrics del no-res amb totes les necessitats cobertes. Tots els humans
que troben el seu Jo i redescobreixen l’Amor envoltats de núvols ensucrats,
lluny del soroll i de les mancances del dia a dia. Em reventa l'obligació que tenim a ser feliços. Em cansa la gent que a partir d’ara
aprofitarà l’abraçada amb els amics i familiars, perquè diuen que abans no ho
feien. M’esgota acceptar el meu entorn fal·laç. Em cremen els pulmons quan
penso en mi i les meves incongruències.
I amb el mar de fons, aquells
punts aïllats marxen en filera buscant no saben què, engolits per la foscor del negre nit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario