Aitona

Quan no pots allunyar-te de la bellesa. Quan hi estàs submergit. Atrapat. Amanyagat amb tota la seva força i amor, igual que si fos una mare. Et quedes sense aire. 

No hi ha fons que suporti tant color. Els ulls s’esquerden per abastar tot el què veuen. T'esforces per retenir tantes imatges i sensacions com pots. No tens prou pulmons per assimilar els perfums que exhala el teu voltant. Desitges ser un falcó per sobrevolar l’infinit. O jugar amb els pardals que canten al vent el que han vist. M’agradaria fer-vos arribar només un bocí del què vaig percebre. No saps on mirar. Potser escoltar. Tens ganes de córrer turó amunt, turó avall. Desgranar la terra humida entre els teus dits. Recórrer tot el què veus, arribar a cada racó. Cada arbre, cada flor. Cada pètal que sobresurt del cel emboirat. 

Ens mirem als ulls, només sabem somriure i ens besem. No tenim paraules. No hi ha paraules.