A la Sagrada Família

 

... una família sagrada.

Xicra aportada per Marià

Desitjar

He pujat els graons de dos en dos. El desig d'un vol, d'un viatge. La lluna m'ha atrapat just en treure el cap. Primer roja roent sortint del fons, després blanca resplendent creuant la calitja. A l'estona ha ressonat un tro quilòmetres enllà. Mentre desapareixia anava deixant un rastre, pintat pels darrers raigs de sol. Cercant un lloc nou, encara per descobrir. Terres llunyanes, plenes d'aventures, plenes de coneixences. 

Unes galtes de porc en el Cachi

 

Encara amb els llavis humits, recordo com es fonien entre papil·les, com recorrien tot el paladar fins a deixar-se caure i lliscar gola avall. He tancat els ulls per concentrar-me en les restes del gust d'unes galtes que em lliuraran a un dels somnis més umami d'aquest estiu.

Y volar

La Pegatina (2018)

Y volar, y sentir que ya no queda veneno.

Y vivir, porque ya no me hace falta valor

Y volar y volver a ser yo mismo de nuevo.

A dormir, a dormir.
Los que no saben vivir a dormir.

 

... seguirem rodant a ple sol sense pensar en un demà. Girarem amb força per escampar als quatre vents la nostra felicitat. Voltarem, despreocupats del dolor, i assaborirem cada engruna d'alegria. Contents i satisfets del que la vida ens està donant, buscarem amb qui compartir els nostres somnis i les nostres realitats.

Abans d'entrar

El silenci m'acotxa. La tassa és neta. No ha regalimat ni una gota. L'escuma del cafè té forma de cor i aguanta el pes del sucre fins que l'enfonso amb la cullereta. Llegeixo moltes paraules que, a cops, acompanyo amb ganyotes escenificant el significat. Deixo el mòbil boca avall. Embadalit sospiro per fer net. I arran de vidre veig passar la gent... i el temps.

 

Viure un dia

 

Una passa després d'una altra. No estic preocupat per on em portaran. M'agrada caminar sense saber.

Una paraula després d'una altra. No m'amoïna no entendre el seu sentit. M'agrada llegir i escoltar els sons de les lletres formant un mot.

Un dia després d'un altre. M'agrada viure.

Estar en un aeroport

Les persones es barregen endreçadament sense importar de política, sexe, condició social, família, amics. És una amalgama, diversitat, la perfecció de l'heterogeni conglomerat en un mateix espai. Un constant moviment. Destinacions i orígens de colors, olors, paisatges diferents. Un esclat d'energies complexes buscant la seva ubicació individual, però. Perquè no sabem compartir diferències, perquè ens agrada envoltar-nos de les nostres idees i pensaments, de la nostra manera de veure i viure les coses. Pertànyer al nostre grup. Som vanitosos. Ens han ensenyat ha estar extremadament orgullosos del què som, on no hi té cabuda la revisió del nostre ser.

 

Cant a na Sole

La mirada perduda, i també serena, ressegueix l'horitzó. El sol s'escola entre les fulles dels plataners i em recorre la pell plena de plecs. La brisa m'acaricia el rostre. Mig acluco els ulls, amb un aire d'endormiscada. Els nens juguen a la plaça. I els coloms fugen fent saltirons. La gent passa pel meu costat. I qui em coneix pensarà que la meva vida ha estat un càstig, un pedregar. Ple de caigudes i esgarrinxades. Però un dia se n'adonaran que sóc una dona forta que ha sabut entomar la pluja sense cap altre aixopluc que la seva ànima. Sempre amb un somriure per a tothom, he seguit navegant, sabent que trobaria la pau.

 

Sant Joan a la platja

El foc crema les últimes mentides i les pors desapareixen volàtils per damunt dels estels, mentre les ombres es retallen envoltant-lo amb una dansa. De les nostres cendres en fem un ésser renovat, de plomes daurades i mil colors. La ciutat del sol ens espera amb els braços oberts entre festes i alegria, celebracions i poesia, música i bon menjar.