En la nit més negra em pot encegar la llum. El desert ple de res, omplir-me el pit fins a esclatar. La multitud de la ciutat, ensordir-me en el silenci més absolut.
Si tinc la sensació que tot el que m'envolta transpira bellesa, no sempre és culpa de l'entorn, ets tu quan m'acompanyes, aquell estel que esquerda la foscor.
La reciprocitat retroalimenta, és un autoregal mutu. Quina sort tenim els que la tenim.
ResponderEliminar