En la nit més negra em pot encegar la llum. El desert ple de res, omplir-me el pit fins a esclatar. La multitud de la ciutat, ensordir-me en el silenci més absolut.
Si tinc la sensació que tot el que m'envolta transpira bellesa, no sempre és culpa de l'entorn, ets tu quan m'acompanyes, aquell estel que esquerda la foscor.
1 comentario:
La reciprocitat retroalimenta, és un autoregal mutu. Quina sort tenim els que la tenim.
Publicar un comentario