Em sento un camp d'ordi acariciat per la brisa.
Un còdol aïllat en el rierol, a l'ombra dels salzes.
Una llar perduda en la vall més verda.
Un llagut silenciós lliscant la mar plana i tranquil·la.
Avui el dia és net i clar.
He caminat sense pressa entre mates florides.
Els meus dits fan olor de romaní.
T'esperaré en el meu refugi vessant llàgrimes de tristor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario