Orgull de pare

De saber que són fills meus. Per tot el què fan. Pels seus desitjos, per les seves misèries i frustracions, pels seus èxits i fites assolides. Pels seus projectes i inquietuts. Pels seus problemes i les seves alegries. Pel que són.

 

Volar en el paradís

Més que el què fas o ets, el què sents.

 

Bocato di cardinale

 

Bon dia, món

 

Satisfacció (II)

Xicra aportada per Nena 

La grandiositat de la natura

... i la insignificança de l'Home.

Xicra aportada per Oriol 

Una besada

Más de un siglo se alarga el día, Chinguz Aitmátov (1928-2008)

Del agua el sabor fresco siente el caballo fogoso,

cuando baja al río que corre por las montañas.

Y yo, cuando cabalgo hacia ti

para descabalgar hasta tus labios,

siento el placer de la existencia en el mundo...

Primers esbossos

 

Quan encara tot és possible, sense fre i sense por al fracàs, et llences al regne de la plena llibertat deshabitada.

Una mallerenga a casa

 

Una migdiada a la feina

 

El teu jo

 Más de un siglo se alarga el día, Chinguz Aitmátov (1928-2008)

- Ajá, es otra idea. Alrededor nadie ni nada -con los ojos entornados, calibrando algo, musitó el interventor-. Y tú eres libre de ser tú mismo, alrededor nadie ni nada, es otra idea... Eres libre de ser tú...

Un ram de (3) flors

 

De camí a la Feria de Abril

Mirades

Aquelles que transpiren l'anhel per un món diferent. Més salvatge i primitiu. Espontani, lluny de qualsevol raó que justifiqui res. Per una humanitat verge, apartada de la civilització... i de qualsevol desig. 

En l'estepa

Más de un siglo se alarga el día, Chinguz Aitmátov (1928-2008)

Y como más tarde comprendió Ediguéi, a solas con el silencio sarozeko únicamente podía quedarse quien fuera capaz de conmensurar la grandeza del desierto con su propio espíritu. Sí, las estepas sarozekas eran inmensas, pero el pensamiento vivo del ser humano puede constreñirlas.

Estoicisme

Estic esgotat de les queixes: de les dels demés i de les que vull vomitar però no sé com fer sense ferir. Aquest posat estoic em té empresonat. El què la gent espera de mi és un llast, però també sé que és la meva riquesa.

Tinc ganes de veure a la mallerenga saltar de branca en branca. Que el bonsai faci flors. I veure els primers brots de l'arbre fill del vent. 

Amor en majúscules

Primavera

La pluja fina amoixa les flors.

Llàgrimes suspeses reflectint els colors.

La primavera mandreja, a punt d'esclatar.

Els meus ulls et miren sense poder-te copsar.

   

 

Els bons records

Idriss, la joven de Bujará (Hermínia Mas, 1960)

Cuando era pequeña, me enseñaste que en esta vida podemos perderlo todo: las joyas que hemos comprado, las casas donde hemos vivido, todo cuanto poseemos y que hemos ido ganando con nuestro esfuerzo... Pero la felicidad, los momentos felices que hemos vivido no los perderemos jamás, pues siempre podremos revivirlos en nuestra mente. Nunca perderemos los buenos recuerdos, padre.

Més que córrer

A la feina ningú recordarà quins projectes vas fer. En el club no sabran quins eren els teus temps en els 400m o en els 1500m. Els teus veïns ja no tenen present quin era el teu cotxe ni la roba que portaves. Els amics han oblidat els teus viatges. Tingues-ho present per quan les agulles del rellotge hagin esgarrapat la teva pell satinada.  

 

L'empenta de la joventut

L'alegria que  sento quan estic amb vosaltres. La tranquil·litat de saber de l'existència d'un bon futur.  Les vostres inseguretats i desconeixences, els vostres projectes. La força que tot ho pot. La innocència quasi immaculada. Compartir aquests moments m'omple els buits que em deixa l'enveja i l'amargor, la mentida i el dolor.

  

Saviesa

El moment precís.

El lloc exacte.

El silenci que necessites.

Les paraules justes i acertades.

Els estels que perforen la nit.

El color que pinta la grisor.

El somriure que doblega la tristor. 

 

Germans

Mirant a la mama, en els seus ulls veiem al papa i com escolten les converses dels nostres cors, agermanats, en silenci i sense condicions: facis el què facis, sempre estaré amb tu. Et recolzaré i respecataré el què decideixis, a ulls clucs. Quan ho necessitis et portaré a casa.

 

Solitud

Els contrabandistes de llibres de Darayya, autora Delphine Minoui

Ni la guerra ens humanitza. Ni la misèria és capaç d'extirpar-nos els prejudicis, ni fer-nos renunciar als nostres estúpids discursos i idees totalitàries.

Només en el silenci de la nit, tastaré la solitud que em pot consolar d'aquest desert tan erm que s'esfondre amb el temps. Esperant que m'engoleixi la melangia abans d'anar a dormir, escoltant Diego El Cigala... 

Soledad, fue una noche sin estrellas
Cuando al irte me dejaste tanta pena y tanto mal
Soledad, desde el dia que te fuiste
en el pueblo solo existe un silencio conventual

Una posta en el refugi

 

Muerte en Persia, Annemarie Schwarzenbach (1908-1942) 

¿Recuerdas las horas de nuestra paz imperturbable, las horas que a solas pasamos en mutua compañía?¡Qué triunfo! Ambos tan libres y orgullosos, tan vivos, florecientes y rutilantes de alma y corazón, de gesto y semblante, ¡ambos unidos en aquella paz celestial!

Sopa de Cabra

La Roda, (1990)

Els anys passen amb la por de perdre's en la memòria. Necessitats d'un record que ens torni el què vam ser.

Una posta de sol a l'espigó

 

Oniria e Insomnia, Love of Lesbian (2012)

Oniria encuentra a Insomnia
Los dos conectan bien
Quizás en otra vida
Fueron un mismo ser

Una migdiada amb el teu fill