Entre flors

Alguna vegada em sento sol, absort en el meu silenci.

A voltes estic perdut entre converses ermes i sense sentit. 

Hi ha cops que no em reconec, atordit enmig de tanta bellesa.

Però sempre us tinc a vosaltres.

 

Un passeig per Gallecs

Fins a l'últim  branquilló,
l'últim minut del dia
Recollir la llum,
aspirar l'aire net,
agafar-mos la mà
i caminar junts
cap al meu branquilló.
Fins a l'últim minut del dia
quan la llum se'n va 

i refresca l'aire

Xicra aportada per Almudena

Bella melangia

Pequeño vals, (2005), Marlango

Who can tell if scent that i smell

Is the same for both of us?

Who can say if the colours i see

Are the same for you and me?

Your steps drawn the milkyway

I see stars glowing in your footsteps

Round and round

And a round building a milkyway for me

Any nou xinès a Barcelona

Es segueix veient el cor dels meus fills en el seu somriure. 

La puresa exempte de maldat que tenen tots els infants, prou compacte i sense porus, impermeable a la brutícia que s'esforça en contaminar-nos.

I en un esclat de joia s'allibera bruscament la seva energia, vaporitzant tot el que hi hagi al seu voltant.

Un matí en el circuit

Encoixinat arran d'asfalt, els cavalls t'esperen per sortir a cor què vols. El motor brama, i el so atronador t'embolcalla fins que tornes a respirar. Instants efímers que et seran eterns, faran aparèixer aquella llum que il·luminarà el teu rostre fins al final dels dies.

 

Tozal de la Cobeta

El dia és serè i ventós. El cerç ens acompanya entre els tossals, mentre escombra el desert. Ens regala unes plantofades afectuoses que espanten els mals esperits i poleixen les arestes més cantalludes. Estic enamorat del buit, al teu costat.  

 

Parc Nacional de Villarrica

I era un home feliç, fos amb les araucàries mil·lenàries. 

Confiat a la seva bellesa i saviesa, es deixà anar entre les escletxes de la boscúria, camí a Ítaca 

A en Jordi

Fàcil

Moments brillants. Plens de riures i sense complexitats. Tan simples com fugissers. Il·lusions que dilueixen l'espessor dels problemes que un dia s'escorreran claveguera avall.  

 

Oblidar

Fa dies que plou. I el cel segueix encapotat. Estic escoltant Million Dollar Baby amb la tassa de cafè del Quasimoto, mig ajegut en el sofà, esperant l'arribada de la mallerenga. Els fantasmes de la mentida i l'engany m'apareixen amb la melangia. El pit oprimit resguarda l'ànima, sempre tendra i vulnerable. Vull oblidar, però no puc. 

Com un ocell a les mans d'un infant,  
tan insegura  com un ocell de niu a les mans d'un infant,  
la meva veu a les vostres mans. 

Miquel Martí i Pol (1929-2003)

Barcelona grisa

M'agrada passejar per la ciutat en un dia gris. Deixar-me anar entre racons que canvien amb el meu sentir. Tant per descobrir. M'agrada la ciutat vella i usada. Trepitjada per tantes històries. Cops bruta i desendreçada. Sempre amable i acollidora.

Útil o necessari

 Caminar, una filosofia (Frédéric Gros, 1965)

Al cap i a la fi el ric és aquell a qui no li manca res. Al cínic no li cal res perquè ha trobat el plaer del necessari: la terra per descansar, allò que va trobant per menjar durant el seu vagabundejar, el cel estelat que li fa de sostre, les fonts per desassedegar-s'hi. El necessari fa aparèixer de sobte el món sencer dels objectes culturals com accessoris, alienants, inoportuns, empobridors.

Els meus patges

 

Una volta pel Barri de la Ribera

Una paella a la Masia

 

Reflexos cap a la feina

 

Foc

En el camí, despullat, lliure de les càrregues que m'enfonsen, trobo recer. Aixopluc entre quatre parets, recremades pel foc que em donarà escalf, i el mar d'estels que engalanen la nit.

Vermut d'autors

 

Una estanteria a la meva filla

 

En aquella hora quan sé que el sol acarona els meus peus. Satisfeta del què m'està passant, em capbusso en les històries plenes de fantasia, il·lusions i somnis que tinc emmagatzemades en la meva estanteria de pi.

Una costellada a Maldà

El foc crema les paraules fins a fer-se cendres.

Els riures, lleugers, s'esvaeixen amb el fum.

El Temps ens recordarà aquests dies per fer-nos companyia quan la solitud ens abraci.

 

Al sol

En el silenci i la pau. L'escalfor de la pedra seca contra l'espatlla. Arrecerats del cerç i pensaments eixordadors.

 

Un got de vi entre oliveres

Caminar, una filosofía (Frédéric Gros, 1965)

Llavors, la llibertat és una mossegada de pa, un glop d'aigua fresca, un paisatge obert.
 

Una visita guiada en el Picasso

 

Olor a mandarina

 

Unes sessions amb una Montjuich

 

Un Michael Collins

I unes pintes de Paulaner

 

Una festa a casa

I que la gent l'esperi

Una paella de rovellons

 

Xicra aportada per Jordi- Elena

Un cafè a l'espigó

O dos. Sense preocupar-me del temps.

 

El viatger

El viajero y sus sueños, Jaume Bartolí

El viajero se siente libre de toda atadura ya que nadie le conoce ni ante nadie ha de responder de sus actos, libre entre los hombres que lo rodean porque sabe que está allí por su voluntad y, a diferencia de los demás, puede huir, pues tiene el privilegio de una casa lejana que le espera.

El tren

Más de un siglo se alarga el día, Chinguz Aitmátov (1928-2008)

Y a los lados del ferrocarril se situaban, en estos parajes, enormes extensiones desiertas: Sary-Ozeki, las tierras Medias de las estepas amarillas.

 

Hospitalitat

 

Alegria

 

80 anys

 

Suposo que m'agrada tant el no-res perquè ja ho he tingut tot, amb tu i amb el papa

Orgull de pare

De saber que són fills meus. Per tot el què fan. Pels seus desitjos, per les seves misèries i frustracions, pels seus èxits i fites assolides. Pels seus projectes i inquietuds. Pels seus problemes i les seves alegries. Pel que són.

 

Volar en el paradís

Més que el què fas o ets, el què sents.

 

Bocato di cardinale

 

Bon dia, món

 

Satisfacció (II)

Xicra aportada per Nena 

La grandiositat de la natura

... i la insignificança de l'Home.

Xicra aportada per Oriol 

Una besada

Más de un siglo se alarga el día, Chinguz Aitmátov (1928-2008)

Del agua el sabor fresco siente el caballo fogoso,

cuando baja al río que corre por las montañas.

Y yo, cuando cabalgo hacia ti

para descabalgar hasta tus labios,

siento el placer de la existencia en el mundo...

Primers esbossos

 

Quan encara tot és possible, sense fre i sense por al fracàs, et llences al regne de la plena llibertat deshabitada.

Una mallerenga a casa

 

Una migdiada a la feina

 

El teu jo

 Más de un siglo se alarga el día, Chinguz Aitmátov (1928-2008)

- Ajá, es otra idea. Alrededor nadie ni nada -con los ojos entornados, calibrando algo, musitó el interventor-. Y tú eres libre de ser tú mismo, alrededor nadie ni nada, es otra idea... Eres libre de ser tú...

Un ram de (3) flors

 

De camí a la Feria de Abril

Mirades

Aquelles que transpiren l'anhel per un món diferent. Més salvatge i primitiu. Espontani, lluny de qualsevol raó que justifiqui res. Per una humanitat verge, apartada de la civilització... i de qualsevol desig. 

En l'estepa

Más de un siglo se alarga el día, Chinguz Aitmátov (1928-2008)

Y como más tarde comprendió Ediguéi, a solas con el silencio sarozeko únicamente podía quedarse quien fuera capaz de conmensurar la grandeza del desierto con su propio espíritu. Sí, las estepas sarozekas eran inmensas, pero el pensamiento vivo del ser humano puede constreñirlas.

Estoicisme

Estic esgotat de les queixes: de les dels demés i de les que vull vomitar però no sé com fer sense ferir. Aquest posat estoic em té empresonat. El què la gent espera de mi és un llast, però també sé que és la meva riquesa.

Tinc ganes de veure a la mallerenga saltar de branca en branca. Que el bonsai faci flors. I veure els primers brots de l'arbre fill del vent. 

Amor en majúscules

Primavera

La pluja fina amoixa les flors.

Llàgrimes suspeses reflectint els colors.

La primavera mandreja, a punt d'esclatar.

Els meus ulls et miren sense poder-te copsar.

   

 

Els bons records

Idriss, la joven de Bujará (Hermínia Mas, 1960)

Cuando era pequeña, me enseñaste que en esta vida podemos perderlo todo: las joyas que hemos comprado, las casas donde hemos vivido, todo cuanto poseemos y que hemos ido ganando con nuestro esfuerzo... Pero la felicidad, los momentos felices que hemos vivido no los perderemos jamás, pues siempre podremos revivirlos en nuestra mente. Nunca perderemos los buenos recuerdos, padre.

Més que córrer

A la feina ningú recordarà quins projectes vas fer. En el club no sabran quins eren els teus temps en els 400m o en els 1500m. Els teus veïns ja no tenen present quin era el teu cotxe ni la roba que portaves. Els amics han oblidat els teus viatges. Tingues-ho present per quan les agulles del rellotge hagin esgarrapat la teva pell satinada.  

 

L'empenta de la joventut

L'alegria que  sento quan estic amb vosaltres. La tranquil·litat de saber de l'existència d'un bon futur.  Les vostres inseguretats i desconeixences, els vostres projectes. La força que tot ho pot. La innocència quasi immaculada. Compartir aquests moments m'omple els buits que em deixa l'enveja i l'amargor, la mentida i el dolor.

  

Saviesa

El moment precís.

El lloc exacte.

El silenci que necessites.

Les paraules justes i acertades.

Els estels que perforen la nit.

El color que pinta la grisor.

El somriure que doblega la tristor.