Un dia de feina

Om

Cabells amb gust de sal

Quan a la terra no hi havia mar, ni en el cel coixins on els àngels adormir-se. Quan tot eren prats plens de papallones de mil colors, saltant de flor en flor. Mallerengues, rossinyols i tords feien llaços imaginaris entre les branques dels pins i les alzines. Homes i dones dansaven vestits de blanc al ritme de l’amor. Fins que es mostrà la mentida i l’engany en els camins de l’innocència. Cors trencats a bocins fugiren cercant una pau que en el seu dia tingueren. Recollits en el més bell paratge on el sol de l’alba els abraçava cada matí amb la tendresa d’una mare. Eren amants decebuts de qui li entregaren un dia la seva ànima més sincera. Hi ploraren sense principi ni final, des del sol fins a la lluna, vessant llàgrimes de tristesa i desconsol. I fou així com nasqué la mar per embolcallar-los entre les seves pròpies penes. Errants i sense rumb acabaren enterrats en aquelles platges no tan llunyanes, necessitats d’unes carícies compassives. Cabells amb gust de sal, d’aquelles llàgrimes que vessaren per tu.

Una dansa al sol

Teteria Caj Chai

Pi

Ser pares

Sangre de mi sangre (Rosa Regàs, 1933)

Al margen de la educación que hay que darle en el hogar, con el comportamiento propio más que con normas y preceptos, se entiende que los padres han de crear un ámbito de libertad y de transparencia, cuyo equilibrio es siempre difícil de mantener.

Una llevantada

Pujo les escales.És hora de despertar-los, però abans trec el cap a la terrassa. El cel és gris, únicament gris. L’aire és humit i fa xafogor. Plou el just perquè, tot i així, encara pugui quedar-me durant uns minuts davant del llimoner escoltant com la mar s’embraveix. Tanco els ulls, obro els braços i inspiro l’olor de la Mediterrània amb totes les meves forces. M’imagino com serà el cap de setmana entre onades bestials i desendreçades. Agafaré la taula i faré l’amor intensament en cada remada contra la força desmesurada i sense control. Embrollar-me entre l’escuma, absorbit per les sirenes més perverses de l’espigó. Exhaust, sense forces, però ple de vida donaré gràcies al déu que ens ha proveït d’aquests moments de felicitat infinita.

Després de la sessió

Un globo, dos globos, tres globos...

... la luna es un globo que se me escapó.

Amor al amor

Amor bajo la lluvia (Naguib Mahfuz, 1911-2006)

- Lo cierto es que vivimos unos tiempos mezquinos cuyo ídolo es el dinero; tú podrías ganar mucho, sin embargo das con generosidad todo lo que es hermoso, ¿y a cambio de qué? No de dinero, sino simplemente por disfrutar, por amor al amor mismo..., ¡tú eres de otro planeta!

Una bona sessió

Caminar per sobre del mar

Punta Monpás. La Zurriola

Papa, desperta't i posa'm el neoprè. Ja ha sortit el sol i hi ha moltes onades.

Anem a fer surf!

John Lee Hooker

http://www.youtube.com/watch?v=KP87u1lvaSQ&feature=fvwrel

El Masnou als nostres peus

Una cervesa en el Menyo

Verd

Vindran els anys

Criticarem les noves modes de pentinats (Manel)

Però, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual.

Caminaré lent i m'asseuré, a vegades, als bancs.

Verset a verset convocaré el teu cos llarg i blanc.

I em podran veure somriure una mica per sota del nas.

Xicra aportada per Oriol

Pujem?

I believe

Chris Isaak (1956)

I believe the stars keep shining all throught the night.

I believe if we just keep trying it will be allright.

I believe that someday we're gonna find our way.

And i believe in a beutiful day.

I believe in lovers walking side by side.

I believe that someday we'll be satisfied.

I believe the angels listen god hears us pray.

And i believe in a beutiful day.

Retalls d'Alexandria

Assaborir un bon dinar de peix fresc acabat d'escollir a la badia on Cleopatra va conquerir els més grans soldats de Roma.

Tocar els àngels, a l'ombra d'unes magnòlies, després d'uns pastissos a la plaça Saad Zaghlul.

Asseure's sobre el mur del moll oest amb una panotxa torrada entre mans, mentre Posidó engoleix el sol per donar llum al far enderrocat.

Perdre't entre els milers de llibres i la història de la biblioteca i la seva seductora cal·ligrafia.

Escoltar Cavafis en la tranquil·litat dels carrers i carrerons que el van veure morir.

Així vam gaudir d'Al-Iskanderya. Sense teles ni teranyines, les mans netes i el rostre clar, esvaint qualsevol foscor que, potser, no és més que el fruit de la nostra ignorància.

Un matí en el Caire

Recordem la façana vidriada de l'habitació; estirats en el llit abans d'anar a dormir. La nostra nau espacial vola per sobre del soroll, la polució, la misèria i aquest ritme tan frenètic i caòtic. Les cortines les restem obertes amb la lluna a la nostra alçada, fins que a l'hora quan es desperta el dia em llevo per empotrar-me contra l'infinit. La ciutat encara dorm; enterbolida es reflexa contra el riu amb les últimes llums de la nit. Encara es perceb el moviment del Nil, vers la nostra Mediterrània no tan llunyana. Corren les primeres xixes, amb el te i algunes pites, farcides d'aquella vedella degollada en la vorera. Algun crit i molta pols. Els carrers són bruts. Fa calor. Parades de mangos i figues de moro. Xavalles mal acabades, granets esculpits i amuntegats. Les barres de gel van al mercat. El metro ple de gent transpirant suor a dolls, entre empentes i salutacions. Mentre veus les dones tapades de mans i peus en el vagó del costat. El taxi crida i l'autobús s'atura en mig obturant el pas. Creues els carrers entre cotxes i cavalls, sense torn ni direcció. T'ofereixen on anar i què comprar. Beus aigua, tens molta set. T'atures, sense la possibilitat d'estar sol. Et toquen. Et persegueixen. Xafugor. Estàs moll. Cansat. Aigua. Et piten. Agafes els nens per canviar de costat. No tens la llibertat de dubtar. No pots improvisar. Només has de sobreviure. Busques un cafè. Et tanques. Respires. Descanses. No hi ha núvols. El cel sempre és blau. Agafes aire... perquè en vols més!

12 anys

It's time to die

Blade Runner (1982)
He plorat del molt que he rigut. He ensumat flors blanques amb olor a poesia. He sentit el cant de l'ocell que juga amb el vent. He vist muntanyes nues, sense neu, des de dalt de la carena. He caminat sense pressa ni direcció. He estimat i m'he sentit estimat. He gaudit del silenci acompanyat dels meus amics. I ara em sento buit. Cap pensament se'm creua davant les meves passes. Segueixo sense rellotge ni rumb. Però ple de vida, a dolls. Ja no necessito ser feliç. En tinc prou amb ser. Potser m'ha arribat l'hora de morir.

Una parada en el camí

El destí de ser Home

Herbolario (Sándor Marai, 1900-1989)

Fins i tot amb el meu darrer sospir agraeixo al destí que hagi pogut ser un home i, també, que en la meva ànima tenebrosa s'hagi encès una espurna d'intel·ligència. He vist la terra, el cel i les estacions. He conegut l'amor, els fragments de la realitat, els desigs i els desenganys. He viscut en la Terra i, a poc a poc, m'he asserenat. Un dia em moriré, i això és prodigiosament natural i senzill. Hauria pogut succeir-me alguna altra cosa millor i més senzilla? No. He viscut tant com he pogut i he viscut el millor de tot: el destí de l'home. Una altra cosa millor que aquesta no m'hauria pogut passar.

El puto amo

Viure sempre amb dignitat

Solo para mujeres fenomenales (Teresa de Calcuta, 1910-1997)

Ten siempre presente que la piel se arruga, el cabello se vuelve blanco, los días se convierten en años...
Pero lo importante no cambia: tu fuerza y tu convicción no tienen edad.
Tu espíritu es el plumero de cualquier tela de araña.
Detrás de cada línea de llegada, hay una de partida.
Detrás de cada logro, hay un reto.
Mientres estés viva has de sentirte viva.
Si encuentras a faltar lo que hacías, vuelve a hacerlo.
No vivas de fotos amarillentas.
No dejes que se oxide el hierro que llevas dentro.
Haz que, en lugar de lástima, te tengan respeto.
Cuando no puedas correr por los años trota.
Cuando no puedas trotar, anda.
Cuando no puedas andar, haz servir el bastón.
Pero, nunca te detengas!

El Chiringuito Bambú, Ocata

Deixa la bicicleta al costat del passeig. La pell bruna redibuixada en blonda brilla amb el sol. I a càmara lenta la nostra deesa es treu les Ray- Ban. Em mira amb un somriure a la boca per demanar un cafè amb llet a la barra. En Joe es renta les dents en la pica, plena de gots de la nit anterior, després de fer el primer bany en una mar plana i cristal·lina. El camió de la cervesa deixa tres caixes de Voll- Damm. I al ritme de Jack Johnson es gronxa la Pocahontas sensualment amb les trenes a l'aire, encara fresc, abans de picar-me l'ullet. La platja està neta i acabada de pentinar. Ens acompanya el so de les pales d'una parella que juga darrera la caseta. La boia groga flota al ritme del patí que navega en silenci. I l'home solitari passeja el gos a ran d'aigua.

Surf en família

Riu de flors

Volar

Belleza Robada

Stealing Beauty (1995), Bernardo Bertolucci (1941)

Sóc l'amo del meu destí

Invictus (William Ernest Henley, 1849-1903) Out of the night that covers me, Black as the pit from pole to pole, I thank whatever gods may be For my unconquerable soul. In the fell clutch of circumstance I have not winced nor cried aloud. Under the bludgeonings of chance My head is bloody, but unbowed. Beyond this place of wrath and tears Looms bot the Horror of the shade, And yet the menace of the years Finds and shall find me unafraid. It matters not how strait the gate, How charged with punishments the scroll, I am the master of my fate: I am the captain of my soul

Una

La meva taula tHe wHitE miRLo (III)

Dins la fosca

Dins la fosca, tot d'una,
sobre el tronc d'un vell pi;
s'enfilava la lluna
com el punt d'una "i"
olarà-liria,
olarà-liró;
olarà-liria,
olarà-liró.

(Cànon popular)

Preparar el niu

La meva taula tHe wHitE miRLo (II)

Som un home feliç,

tenc deliris amb anís.

Som un elefant ambulant,

i m'encanta París.

(Joan Miquel Oliver Ripoll, 1974)

Vaig fer l'amor. M'he despertat a 1/4 de vuit per posar la rentadora. Endreço la casa. Estenc la roba. Planxo. Els nens baixen a esmorzar el que els hi he preparat. Tot funciona. No hi ha discussions ni sermons. Agafo la taula. Són les 11 del matí. "Bon dia". M'agraeix en nombroses ocasions que hagi vingut a donar un cop de mà. Gràcies, gràcies, gràcies. Les 17 i encara hi ha previsió. Agafo no més de quatre onades en una hora. Tot correcte, fantàstic, genial. La llista del Lidl i m'emporto els nens. Recollim la fruita a l'Elisenda. Torno al supermercat: s'ha equivocat. Em reembossa els diners i em demana perdó. Gràcies, gràcies, gràcies. Demà encara hi haurà previsió. El meu cosí i en Dídac em truquen: "quin color vols per a la teva taula?". En Dani ja ha trobat pis. La Pepita s'ha mort al llit mentre apretava les mans de les seves filles. Marxaré amb els meus 5 amics, de cap de setmana.

I ara, amb el cos ple de sal, mentre penso, escric, prenc un cafè acabat de fer en la meva cremada Oroley; assegut en el racó del sofà on, a mig matí, toca el sol.

Pau

El triomf de la Llum

La flauta mágica (Wolfang Amadeus Mozart, 1756-1791)

Monóstatos, Reina de la Noche y las Tres Damas
(deslumbrados y aterrorizados)
Nuestro poder ha quedado destruido y anulado; todos nos precipitaremos hacia la noche eterna.
(se hunden en el suelo)

Sarastro
Los rayos del Sol expulsan a la noche, aniquilan el poder que los traidores habían usurpado.

Coro
¡Gloria a vosotros, iniciados!
Habéis dominado el poder de la noche.
Gracias a ti, Osiris, te damos las gracias a ti, Isis, también.
¡Ha vencido la fuerza y ha coronado como premio a la Belleza y a la Sabiduría con una corona eterna.

Les primeres Munich

La meva taula tHe wHitE miRLo (I)

Strange Things Will Happen (The Radio Dept)

Els llençols són suaus. Enfonsat entre els coixins, he decidit obrir els ulls a la claror. Una finestra de fusta amb pom de forja, en forma de peix. Les copes dels lledoners s'aixequen des del fons de la plaça. Les branques més altes toquen el sol. Fa bon dia, el cel està net. Blau, completament blau, sense cap núvol. El cap de l'àngel calcari encara goteja. Ha plogut. Nou cadenes molt fines amb boles de cristall entremig pengen de cada una de les fulles de la finestra. Brillen contra els segles del mur de l'església. El silenci és absolut. Només sento com respira la meva musa. Tanco els ulls per a no tornar-los a obrir.

La Caleta

Ofrena a la mentida

Qui no ha dit mai una mentida? Qui no ha descobert mai un engany? A tots els funàmbuls i acròbates de la veritat. Manipuladors i estrategs de la quotidianitat. Als qui no coneixen l'honradesa. A les persones dolentes que en fan de la farsa la seva religió. Al fal·laç. Al mag de les paraules. Al discurs buit. A les converses ermes, sense contingut. No m'agrada la gent falsa. Tampoc qui parla de l'amor com un pòsit de l'ésser humà, una debilitat de la societat. Per qui la sensibilitat és feblesa. Qui pensa que la moralitat i la dignitat no tenen lloc en el dia a dia. A vostè, senyor Castillo. Al covard. Qui fuig de les seves responsabilitats, s'esmuny quin llimac. Qui culpa per cobrir els seus errors. Al dèspota que utilitza el crit per ocultar les seves ineptituds. A vostè li ofereixo l'ofrena.

Nit de Reis

Regal de Reis

Joan Miquel Oliver Ripoll (1974)

Surfistes en càmara lenta
lleneguen damunt s'oceà,
arriben, sa platja és calenta
i amb un Martini en sa mà.
Susrfistes en càmara lenta
i es wind-surf no és tan guai,
ses titis van loques darrera
i brillen ses cremes solars.
Surfistes en càmara lenta
i a estones van molt aviat,
esperen ses ones tuberes
o això els he sentit conversar.
Surfistes en càmara lenta
se'n van i "adéu siau"
els hi diuen ses txurris contentes
i amb els biquinis llevats.
Surfistes, lampistes,
artistes de la mar,
surfistes, taxistes,
surfistes, dentistes,
turistes, calamars.

El bosc despentinat