Amor

Miro el taüt. És senzill, sobri, tacte sensual, de pi blanc, no està envernissat ni polit; olor nítida i transparent, fusta acabada de tallar; perfectament escairat sense bisells, quatre nanses de forja absents de cap ornament, i una petita creu inscrita en la tapa, subjecte amb tres frontisses, també de forja. Em resisteixo a pensar que el nostre camí ja no és el mateix. És massa tard perquè una cosa tan simple ens separi. Vam esdevenir un aliatge quasi perfecte. La nostra comunicació va més enllà dels mots, les paraules, dels petits gestos o subtils mirades, d’una carícia o una besada, del perfum escollit o com respirava. No precisem compartir ni el temps ni l’espai. No existeixen buits ni absències davant la mort. No ens falta un tros de nosaltres mateixos. Som un tot. Únic i indivisible.