
Xicra aportada pel meu cosí Èric
Recordo silenci. En l'interior del pati d'illa. La guspira de l'encenedor. Cada pipada de la cigarreta. Quan aboques la cervesa en el got. El gemec de la fusta del balancí quan et gronxes. L'esclat de cada bombolla en l'escuma. El fum que llepa els teus llavis. La flama tentineja. El reflex en el vidre. El batec del meu cor. Un núvol passa. La lluna s'amaga. Apago la cigarreta. Bufes l'espelma.
Avui estem sols. Podré explicar-te què he fet a classe de Dibuix, Fonaments de l'art i Filosofia. Sabràs que m'agrada caminar sola amb la meva música i sense pressa. Tinc ganes de viure un amor com el de l'Avi i la Iava. Que algú m'abraci i em digui quan bonica sóc pels seus ulls. Vull que m'expliquis què van sentir quan vaig néixer. Escoltar dels teus llavis que m'estimes. Un massatge de bona nit. Recolzar-me sobre els teus ossos cantelluts. Sortir de l'habitació quan hi ha silenci. Atipar-me de pomes vermelles. Dormir amb la finestra oberta abrigada amb l'edredó. Música suau, Mat McHugh. Una galeta de xocolata amb civada. El sofà i una pel·lícula bonica, japonesa.
La majoria de vegades, la música
que tinc de fons, s’ajusta als sentiments que vull expressar quan escric. O
potser escric segons on em porta la música que escolto?. Avui, si hagués de
posar-hi una cançó, escolliria Capricornia o If loneliness was art, d’Allo Darlin.
Serenament content. M’atreviria a dir, feliç. Però mai sense excedir-me. Amb mesura i correcció. Una existència estable
que s’aixeca sobre uns fonaments, prou forts i també flexibles, preparats per
suportar terratrèmols en edificis que foraden el cel. Aquella resistència
infinita que et dóna força i equilibri, per lluitar i fer les coses ben fetes malgrat el temporal.
Feia temps que no em despertava a primera hora per buscar onades. Quan les ombres encara són llargues i l'asfalt està fresc. Quan el sol t'acarona i no et crema. Quan la gent recorre el passeig sense pressa i tens temps per mirar com el mar entra i surt entre les roques de l'espigó, deixant i prenent la sorra de la platja. Llavors recordes carícies i mirades. La camisa de seda i el somriure... De fet, sembla un dia més. Sense res especial. 