Tardor

Amor inconscient. Amor conscient.

Eufòria

Incapaç d’escriure, vomito paraules a borbolls. Ragen tumultuosament pensaments desendreçats. Pluges torrencials m’arrosseguen violentament. Marejat de plaer. Embriagat d’emocions. Sentiments. Sensacions. Alegria. Satisfacció. El cap saturat de viure amb intensitat tants moments per explicar i recordar. Viure la innocència de la joventut, sense pèrfids dimonis per vèncer. La força d’aquell amor que no coneix de límits. La capacitat de sorpresa, fruit de l’ignorància. Esprement cada instant. Cada novetat. Ganes de descobrir, i redescobrir quan cal. I tu en el meu costat. Gaudint. Junts. Estirats i agafats de la mà sobre els còdols de Sa Tuna... omplint-nos d'aquest aire fresc.

Full circle

Mar de fons

És cert que el mar bramava, escuma blanca en la vorada. Pel dolor que sentirien els nostres pits. Pel comiat d’una passió ardent, que ocultava els dubtes de la veritat. El trencar de les ones ens esquitxava els rostres radiants. El cel ens contemplava estrellat. Aquella nit era neta i clara, i així obria pas al naixement d’un dia assolellat, que serà ofrena de noves coneixences aprofitarem en el nostre caminar.

Un tros de natura

Les fulles seques clivellaven, trencant el silenci. El vent dibuixava llaços entre troncs i branques de l’arbreda. La llum del sol s’escolava entre les copes translúcides dels castanyers. I els fruits es deixaven caure, esmorteïts pel sotabosc. Els fullets i les fades dansaven i jugaven al nostre voltant. Cants de merles i mallerengues acariciaven les oïdes. Somrèiem alhora mirant-nos als ulls. Les pells eren fresques. Les moixaines tendres i suaus. Restàvem fosos en la natura, conscients que érem actors de la funció més bella, formant part d’un tot que vessava pau i amor a dolls.