Mar de fons

És cert que el mar bramava, escuma blanca en la vorada. Pel dolor que sentirien els nostres pits. Pel comiat d’una passió ardent, que ocultava els dubtes de la veritat. El trencar de les ones ens esquitxava els rostres radiants. El cel ens contemplava estrellat. Aquella nit era neta i clara, i així obria pas al naixement d’un dia assolellat, que serà ofrena de noves coneixences aprofitarem en el nostre caminar.