Un tros de natura

Les fulles seques clivellaven, trencant el silenci. El vent dibuixava llaços entre troncs i branques de l’arbreda. La llum del sol s’escolava entre les copes translúcides dels castanyers. I els fruits es deixaven caure, esmorteïts pel sotabosc. Els fullets i les fades dansaven i jugaven al nostre voltant. Cants de merles i mallerengues acariciaven les oïdes. Somrèiem alhora mirant-nos als ulls. Les pells eren fresques. Les moixaines tendres i suaus. Restàvem fosos en la natura, conscients que érem actors de la funció més bella, formant part d’un tot que vessava pau i amor a dolls.