Les fulles seques clivellaven, trencant el silenci. El vent dibuixava llaços entre troncs i branques de
l’arbreda. La llum del sol s’escolava entre les copes translúcides dels
castanyers. I els fruits es deixaven caure, esmorteïts pel sotabosc. Els
fullets i les fades dansaven i jugaven al nostre voltant. Cants de merles i
mallerengues acariciaven les oïdes. Somrèiem alhora mirant-nos als ulls. Les
pells eren fresques. Les moixaines tendres i suaus. Restàvem fosos en la
natura, conscients que érem actors de la funció més bella, formant part d’un
tot que vessava pau i amor a dolls.
No hay comentarios:
Publicar un comentario