viernes, 21 de diciembre de 2018

Companys (II)















Dinar d'empresa, i sopar amb els pares del futbol. Arribo a casa en ple estat d’eufòria, somrient a la vida que tinc. Deixo que brolli sense contenció. Avicii, de fons darrere els meus pensaments, m’acompanya. 
He llegit uns versos, com feia el meu pare, a l'hora dels postres. He donat les gràcies a l'empresari que fa possible la meva feina i part de la meva felicitat. He rigut. Ballat. Fumat. Begut. Parlat. He escoltat gent que qüestiona què fa amb la seva vida. Recollit llàgrimes desbocades de sentiments que no comprenen. He sentit que feia feliç a la gent del meu voltant. I tinc ganes d'estimar i que m'estimin. Encara no estic preparat per estar sol.

No hay comentarios: