Mirar

Arrugues i taques. Pel blanc. I una mirada que s'endinsa en els amagatalls més recòndits del teu esperit. Deixa que el silenci recorri lliurement entre els camins del laberint, encara que només sigui per amansir la fera. En la serenor sent el vent i com les darreres fulles de l'hivern crepiten en el teu vagar. No trobaràs respostes, però. Lliura't al Temps sense por i confia en la seva sapiència. 

 

A la meva filla

En l'aixopluc de la teva esfera celeste es projecta un jardí daurat. Objectes astronòmics dansen en moviments sinuosos i harmònics al teu voltant. Es fa el silenci, fins que apareix la música per amalgamar en una composició angelical tot allà on sigues tu. Gràcies.

 

A les Muscleres Petites

Sense alterar el seu semblant, les roques arrugades resten sobre el mar, mirant com els núvols passen i canvien de color. Esperant la nostra arribada, acullen només amants sense càrregues feixugues. Alliberats de qualsevol llast. I arrecerats en els seus braços es lliuren al plaer que tan sols es pot tastar a la llunyana Arcàdia. Nets i alleugerits tornen plens de buit a la seva llar. Un dia serà la nostra.

     

Rei Gaspar

De les festes potser només recordem la foscor d'un pou que ens engoleix plens de misèries i excessos, lliurats a la disbauxa sense mesura. 

No oblidis, però, que és l'alegria que encomana, la il·lusió de les ànimes netes, l'amor que envolta els somriures, les guspires de les mirades innocents, l'essència de l'Home.