Al meu fillol

Em sento un camp d'ordi acariciat per la brisa.

Un còdol aïllat en el rierol, a l'ombra dels salzes.

Una llar perduda en la vall més verda.

Un llagut silenciós lliscant la mar plana i tranquil·la.

Avui el dia és net i clar.

He caminat sense pressa entre mates florides.

Els meus dits fan olor de romaní.

T'esperaré en el meu refugi vessant llàgrimes de tristor.

Malgrat la pluja

Malgrat la pluja, Kenji Miyazawa (1896-1933)

Malgrat la pluja
Malgrat el vent
Malgrat la neu i la calor de l'estiu
Amb un cos fort
Sense avarícia
Sense enfadar-se mai
Sempre somrient silenciosament
Menjant quatre mesures d'arròs integral al dia
Amb el miso i la verdura
Mirant bé, escoltant bé i comprenent-ho bé tot, sense tenir en compte el propi benefici
I no ho oblida
Viu en una cabana de palla petita
dins el bosc de pins del camp

Si hi ha un nen malalt a l'est

hi acudeix per atendre'l

Si hi ha una mare cansada a l'oest

hi acudeix per ajudar-la a portar el feix de palla

Si hi ha un home que agonitza al sud

hi acudeix per dir-li que no tingui por

Si hi ha baralles o conflictes al nord

hi acudeix per dir-los que no val la pena, que deixin d'enemistar-se

Quan hi ha sequera, plora

A l'estiu fred, vaga sense saber què fer

Es deixa dir per tothom que és un ximple

Sense ser elogiat

Sense molestar ningú

Jo voldria ser un home així

Entre presseguers

Encara recordo l'aire movent les flors i fulles dels arbres. Els cabells en el teu rostre. Les nostres pells assedegades de carícies. Uns núvols difuminats pintant el cel en calma. La papallona blanca dibuixant llaços entre troncs esquerdats. Pinyols i branques seques als meus peus. Els ulls engolint bellesa a dolls com si no hi hagués demà... confosos entre presseguers.   

 

Amistat

 

Els anys passen i ens acosten. Les històries viscudes acaben en una mateixa taula, entre gots plens de vi i terrisses de fang escurades amb la molla del pa. Els anys fugen i ens ajunten, oblidant el que hem sigut abans de marxar.  

Una posta en el refugi

 

 

M'agradaria no necessitar res més