sábado, 31 de diciembre de 2022

El caldo de la Mama

Obro la porta del carrer i ensumo el caldo.
Els Reis s'han mogut, i els patges parlen en cercle per decidir on anar.
La porta del menjador, des del més petit fins al més gran, s'obre mica en mica per deixar entreveure què han portat.
Els riures es barregen amb els perfums. I els manyocs de paper de regal rodolen per la catifa. Hi ha alegria i xerinola, tant amor com la resta de l'any, però avui hi ha caldo.


 

sábado, 24 de diciembre de 2022

Vellesa

Esperaré el moment del dia que em toqui el sol. Escoltar la música de la plaça. La quitxalla saltant pel carrer al so dels timbals. T'esperaré a tu. El so de les claus en caure sobre el marbre. El teu petó i una carícia a la galta.  

Realitats

Hi ha d'haver murs? Sabrem viure en el nostre costat amb respecte i sense prejudicis? Coneixem la realitat de ningú com per sotmetre'l a les nostres condemnes?

Anar a treballar



Inspirar cada bocí. Deixar-te embolcallar pel que t'envolta.  I, des de la pau que estàs cercant, encarar amb tranquil·litat i serenor el dia que no tornaràs a viure.

jueves, 8 de diciembre de 2022

Angelical Yell

 

Cerveses de tirador en gots de plàstic, samarretes fosques, tatuatges, cabelleres esbullades i escenes infernals. Encara no sé per què cridàvem, trèiem la llengua i gesticulàvem amb la mà cornuda. Potser no sóc l'únic que estar remogut sense saber la raó. Empatxats i afartats com estàvem, vomitem fins la bilis i ens alliberem. Riem i ho celebrem. Hem fet net.

I jo recordo

Recordo el transcórrer del temps cercant xicres que em feien sentir gaudi. Sopars entre bells amics. Minuts de silenci. Viatges amb bitllet de tornada. Hores de contemplació als peus de l'espigó. Però encara no he trobat el valor que necessito per llançar-ho tot, i quedar-me nu davant dels teus ulls, el cor en carn viva, i deixar-me amarar de sentiments colpidors que omplin els meus buits.
 

L'amor que no m'espanta

Misteriosament feliç, Joan Margarit (1938-2021)


Lluny de l'amor ferotge de l'origen,

lluny de l'amor que inventa la ment com a refugi,

l'amor que ara em consola no té urgències.

Càlid, respectuós: l'amor del sol d'hivern.

Estimar és descobrir alguna promesa de repetició que tranquil·litza.

El rodamon

Petit tractat sobre la immensitat del món, Sylvain Tesson (1972)

El rodamon evita tot allò que podria enlletgir la seva vida... evita els éssers deformes, i rebutja les situacions conflictives, persuadit com està que la vilesa de l'ànima s'expressa a través de la lletjor exterior. Quan apareix el més mínim núvol que amenaça la seva estètica de vida, fuig per la tangent. Tenir només un bastó i un barret amb una ploma li permet modificar la direcció si el clima es deteriora, canviar de poble, abandonar els seus hostes i dur la seva exploració una mica més lluny fins que trobi una clariana que li faci el pes. El seu objectiu és perseguir la bellesa per tot arreu on es trobi amagada.

martes, 6 de diciembre de 2022

Amor


No els separa el temps. No existeix la distància. No necessiten dir-se. Són dues ànimes sota el mateix cel. En cada petit gest, una paraula. La brisa que t'acarona, una besada. Un poc d'ell en el teu respirar.  

La nit

Línies que dibuixen camins on anar. Traçats en totes direccions que esbudellen el llop. La nit és fosca i crida silenci, però estem enlluernats i el brogit no ens dóna treva.
 

Un bri de llum


A la terra cremada els carrers estan buits. El silenci eixordador fa tremolar els fonaments de les ànimes. Les veritats han atropellat les restes de tots els cossos, podrits, ancorats a les escuralles abans de desaparèixer. Però al final del camí...

I el temps passa


 Omar Khayyam (1048-1131)

Al aliento que pasa por tus días,

no lo dejes pasar sin alegría,

!Atento! La locura del mundo se invierte:

pasa, como tu pasar, la vida

miércoles, 12 de octubre de 2022

Una engruna

 El meu Iran, Anna M. Briongos (1946)

De vegades n'hi ha prou amb una mica de te, un terra de llana i un xic d'alegria per arribar a creure que vivim en el millor dels mons.

sábado, 8 de octubre de 2022

Oktoberfest a casa


Riuades de gent. Rialles. Converses. Amics. Sense més excusa que crear bons moments. Moltes persones diferents a punt de compartir la seva solitud. Per unes hores els adults ens vam comportar com a nens en el cau de l'amor, lliures de prejudicis, absents d'ideologies irrenunciables, reivindicacions, queixes i protestes. Vam aparcar les obligacions i les responsabilitats. Oblidar les males experiències viscudes. I ens vam entregar lliures i respectuosos al gaudi en companyia.

Qualsevol

 

No fa falta el paradís.
No cal una posta ataronjada.
En qualsevol lloc.
En qualsevol moment.
Però amb tu.

Un cant al vi i al gaudi de la vida

Omar Khayyam (1048-1131)

Antes de que los días te asalten,

di que traigan el vino tinto. ¡Oh ignorante!,

tú no eres oro para que te entierren

y vuelvan a desenterrarte


Una partida a Simcity

Crear des d'un paper en blanc. Omplir carrers buits. Vestir ciutats despullades. Forjar moments pel record.


 

Iran

Quan penso en Iran, recordo el que vaig sentir amb aquest somriure, i encara em toca el cor quan el veig. Les corredisses darrera el xador. Ella tan dolça, avergonyida per la seva bellesa. L'àvia feliç de veure aquell rostre il·luminat. I nosaltres emocionats de tanta llum. Aquesta nena està contenta. L'àvia, també. Nosaltres. En el món, la gent està contenta. Només falta alliberar-se i saber-ho expressar. 
 

domingo, 14 de agosto de 2022

A la Sagrada Família

 

... una família sagrada.











Xicra aportada per Marià

jueves, 11 de agosto de 2022

Desitjar


He pujat els graons de dos en dos. El desig d'un vol, d'un viatge. La lluna m'ha atrapat just en treure el cap. Primer roja roent sortint del fons, després blanca resplendent creuant la calitja. A l'estona ha ressonat un tro quilòmetres enllà. Mentre desapareixia anava deixant un rastre, pintat pels darrers raigs de sol. Cercant un lloc nou, encara per descobrir. Terres llunyanes, plenes d'aventures, plenes de coneixences. 

lunes, 8 de agosto de 2022

Unes galtes de porc en el Cachi

 

Encara amb els llavis humits, recordo com es fonien entre papil·les, com recorrien tot el paladar fins a deixar-se caure i lliscar gola avall. He tancat els ulls per concentrar-me en les restes del gust d'unes galtes que em lliuraran a un dels somnis més umami d'aquest estiu.

domingo, 7 de agosto de 2022

Y volar

La Pegatina (2018)

Y volar, y sentir que ya no queda veneno.
Y vivir, porque ya no me hace falta valor
Y volar y volver a ser yo mismo de nuevo.

A dormir, a dormir.
Los que no saben vivir a dormir.

 

... seguirem rodant a ple sol sense pensar en un demà. Girarem amb força per escampar als quatre vents la nostra felicitat. Voltarem, despreocupats del dolor, i assaborirem cada engruna d'alegria. Contents i satisfets del que la vida ens està donant, buscarem amb qui compartir els nostres somnis i les nostres realitats.

sábado, 6 de agosto de 2022

Abans d'entrar

El silenci m'acotxa. La tassa és neta. No ha regalimat ni una gota. L'escuma del cafè té forma de cor i aguanta el pes del sucre fins que l'enfonso amb la cullereta. Llegeixo moltes paraules que, a cops, acompanyo amb ganyotes escenificant el significat. Deixo el mòbil boca avall. Embadalit sospiro per fer net. I arran de vidre veig passar la gent... i el temps.

 

viernes, 5 de agosto de 2022

Viure un dia

 

Una passa després d'una altra. No estic preocupat per on em portaran. M'agrada caminar sense saber.

Una paraula després d'una altra. No m'amoïna no entendre el seu sentit. M'agrada llegir i escoltar els sons de les lletres formant un mot.

Un dia després d'un altre. M'agrada viure.

Estar en un aeroport


Les persones es barregen endreçadament sense importar de política, sexe, condició social, família, amics. És una amalgama, diversitat, la perfecció de l'heterogeni conglomerat en un mateix espai. Un constant moviment. Destinacions i orígens de colors, olors, paisatges diferents. Un esclat d'energies complexes buscant la seva ubicació individual, però. Perquè no sabem compartir diferències, perquè ens agrada envoltar-nos de les nostres idees i pensaments, de la nostra manera de veure i viure les coses. Pertànyer al nostre grup. Som vanitosos. Ens han ensenyat ha estar extremadament orgullosos del què som, on no hi té cabuda la revisió del nostre ser.



 

Cant a na Sole


La mirada perduda, i també serena, ressegueix l'horitzó. El sol s'escola entre les fulles dels plataners i em recorre la pell plena de plecs. La brisa m'acaricia el rostre. Mig acluco els ulls, amb un aire d'endormiscada. Els nens juguen a la plaça. I els coloms fugen fent saltirons. La gent passa pel meu costat. I qui em coneix pensarà que la meva vida ha estat un càstig, un pedregar. Ple de caigudes i esgarrinxades. Però un dia se n'adonaran que sóc una dona forta que ha sabut entomar la pluja sense cap altre aixopluc que la seva ànima. Sempre amb un somriure per a tothom, he seguit navegant, sabent que trobaria la pau.
 

martes, 2 de agosto de 2022

Sant Joan a la platja

El foc crema les últimes mentides i les pors desapareixen volàtils per damunt dels estels, mentre les ombres es retallen envoltant-lo amb una dansa. De les nostres cendres en fem un ésser renovat, de plomes daurades i mil colors. La ciutat del sol ens espera amb els braços oberts entre festes i alegria, celebracions i poesia, música i bon menjar.  
 

domingo, 12 de junio de 2022

Fàcil and happy

Pintes de colors per allà on passes. Gaudeixo de cada racó on sóc. I la bicicleta roda la baixada sense pedalar. M'estiro a la plaça mirant el cel blau esperant el dringar de les campanes oblidades. Giravoltes al so de la música i deixes que el teu cos expressi el que no saps dir en paraules. La veïna riu i ens acompanya en aquesta bogeria. Comença a ploure i no tenim paraigües. Et treus la camisa xopa, et recullo els cabells darrere les orelles i et beso. Aquella nena petita surt corrent enamorada. Dones voltes descalça. I la lluna s'aixeca des del fons del mar. Crido. Escolto la música dels astres. Menges un gelat i et xarrupo els dits amb gust de llimona. Potser anem a dormir. Tanco els ulls i penso en tu. 

Pares i fills


Arriba un dia que els pares descansen i recullen del què han llaurat. Gaudeixen satisfets del què han creat.
... i els fills resten tranquils sabent que sempre hi seran.
 

Alegria

Sentiment que em genera poder córrer sobre el tartà entre companys i compartir patiments. 
Saber que ens abraçarem cada cop que ens vegem, més enllà dels resultats, tan necessaris per justificar l'esforç.   
Deixar que el meu cos s'entregui sense reserves, i es buidi a la Vida com ho fa a pistes.


 

Una nit en el Tibidabo

Amb el gronxar del bressol, l'horitzó de la ciutat t'ha hipnotitzat. Un àngel blanc t'agafarà de la mà si l'estires. Llença't! Obre els braços i vola. Per damunt de la foscor i les tenebres, entre somnis i estels que potser ja han desaparegut... 



 

lunes, 6 de junio de 2022

Qualsevol instant

La teva vida constantment voreja el precipici, quan un bri d'aire t'empeny cap a l'abisme. Atrapat en un atzucac, d'esquenes a la llum, ofegues les teves penes sanglotant, entre la llàstima i el lament. Esperant que els dies t'arrosseguin al fons de l'existència còsmica, lluny de tot, a prop del no res.

Tornar a Tossa

Quan el pes d'un record no esdevé un llast és un punt de recolzament que et fa encara més fort.

Busa

Seguir caminant ens empeny a continuar vencent serralada rere serralada. No caiguem en la desolació, el sol ens esperarà fins al final dels nostres dies, sempre visible en la llunyania de l'horitzó. 


 

Barcelona, un dia

Esgarrapar moments que mai tornaran.
Un altre cop i no sé quants són, ja.
Que el pas dels anys ens doni l'opció a transformar-nos. Res és igual. Tots som fluids canviants que ens adaptem a l'entorn.
Però que aquest somriure tan pur i net de malícia no desaparegui i continuïs vivint en el teu conte.





 

domingo, 5 de junio de 2022

Una xicra

 Destellos de ámbar (Yoko Ogawa, 1962)

"Filtradas a través de su ámbar, el estatismno de cada imagen adquiere una dimensión temporal y dinámica. Así, dedicarle a cada cosa, por nimia que parezca, su debido tiempo forma parte de la vida diaria del señor Ámbar, de su manera de entender el mundo. Y, en este sentido, no he conocido a nadie como él."

Gent

Necessito de la gent quan estic content; i vull estar sol quan no.
Sempre tinc companyia; hi ha cops que és l'espigó.
La gent em carrega d'energia, altres em buida fins l'esgotament.
No puc viure en solitud... potser quan no necessiti de la gent.


 

El grito

El grito- 1893 (Edvard Munch,1863-1944)

Encara no saps què està passant. Tampoc què fer. Tantes coses que canviaries. 
No comprens a la gent, ni com actuen ni què diuen. 
No t'entenen, ni com actues ni què dius.
Només vols amor per a tothom. Res més. ,... crida!

 

Companys de feina

Estic content de compartir moments d'esclat. Alegria. Riures que van més enllà del anys. M'agrada refrescar un esperit que a batzegades s'encarcara per l'oblit i el tedi.  
 

jueves, 24 de marzo de 2022

La modèstia

 El libro del té, Kakuzõ Okakura (1863-1913)

"... es imposible que una mujer ame de verdad a un hombre vano, ya que no hay resquicio en su corazón para que pueda entrar y llenarlo."

miércoles, 23 de marzo de 2022

Aitona

Quan no pots allunyar-te de la bellesa. Quan hi estàs submergit. Atrapat. Amanyagat amb tota la seva força i amor, igual que si fos una mare. Et quedes sense aire
No hi ha fons que suporti tant color. Els ulls s’esquerden per abastar tot el què veuen. T'esforces per retenir tantes imatges i sensacions com pots. No tens prou pulmons per assimilar els perfums que exhala el teu voltant. Desitges ser un falcó per sobrevolar l’infinit. O jugar amb els pardals que canten al vent el que han vist. M’agradaria fer-vos arribar només un bocí del què vaig percebre. No saps on mirar. Potser escoltar. Tens ganes de córrer turó amunt, turó avall. Desgranar la terra humida entre els teus dits. Recórrer tot el què veus, arribar a cada racó. Cada arbre, cada flor. Cada pètal que sobresurt del cel emboirat. 
Ens mirem als ulls, només sabem somriure i ens besem. No tenim paraules. No hi ha paraules. 

miércoles, 9 de marzo de 2022

Buscar

El cel està encapotat i la mar és plana, només trencada per una petita ona en el banc de sorra davant l’espigó. Avui semblava era un dia perfecte per escodrinyar pensaments. Esprémer la solitud. Remenar i llaurar l’ànima. Però encara sóc lluny. Necessito del moviment impulsiu, de les accions concretes, de fets per explicar; els únics que sadollen plenament la gana de satisfacció i benestar que pateixo. La malentesa felicitat. 

Pedalo sense parar fins que em tremolen les cames, corro fins que em surt el cor per la boca, camino donant voltes sense rumb, ballo tancant la nit al meu voltant, condueixo fins a on cauen els núvols. Sempre buscant una resposta que mai apareix. 

jueves, 24 de febrero de 2022

Dolor

La humitat de la nit m'amara el moll dels ossos. Tinc fred. I no vull parlar. No sé parlar, no em surten les paraules. M'arrossego pels carrers molls, plens de llàgrimes, fins a l'espigó. Amb la negror més absoluta i el cor esmicolat en engrunes. Sort en tinc del silenci i el mar que sempre em guarda, tan discret i pacient, lliure de judicis i discerniments. Les ones van i venen acompanyant el Temps que suturarà qualsevol ferida. 

Una flor a Gallecs

Quantes vegades he intentat justificar la meva felicitat i el meu èxit personal, amb grans explosions de color, aventures d'herois titànics, viatges a paradisos inexistents, experiències tan vitals i passions desmesurades? 

Tornaré a ser capaç de gaudir del meu voltant més immediat? Fer extraordinari el que no ho és? Descobrir l'existència del no-res? Treure la pols a la innocència d'aquell nen que tantes alegries m'ha donat?


Japón perdido, Alex Kerr (1952)

A veces cojo una flor del jardín; a veces escucho el llanto de las ocas. A veces barro las hojas caídas; a veces planto crisantemos. Al ascender por la montaña del este, le canto a la luna; en la ventana que da al norte, leo libros y recito poemas. Aparte de eso, estoy mano sobre mano.

sábado, 12 de febrero de 2022

Llafranc

 

Gaudim de cada moment viscut amb tanta alegria com si fos el primer. No temem la repetició, tan sols recordem la seva bellesa. Tornem a fer de cada instant una meravella. Deixem la porta de la terrassa mig oberta per escoltar el mar que sempre ens acompanya. Fem l'amor com si no hi hagués un demà. Descordem-nos el cinturó i riguem a cabassos fins que ens saltin les llàgrimes més salades. Passegem acaronant-nos les mans. Prenguem el sol en el banc del passeig. Sadollem-nos de vi i bons menjars. Remullem-nos els peus asseguts a la primera roca. Ensumem l'aire de l'Empordà. Siguem capaços de mantenir la frescor en les nostres ànimes.    

Stuck on you

I've got this feeling down deep in my soul that I just can't lose

Guess I'm on my way



Senzillesa

La voz de las nubes entra en la noche y canta

Giro las flores y espero a que llegue la mariposa

Contemplo a mi amor en un rincón del cielo
 

Haiku. L'instant

Matsuo Basho (1644-1694)


D'una granota 

que salta al vell estany,

el so de l'aigua




Nothing box (II)

 

Moments que no recordes on eres. No saps què vas fer. Tampoc quan. Però no oblides un munt de sensacions, l'escalfor dels darrers raigs i aquella pell encara blanca i fina.  

Humilitat

I la Vida segueix. La Vida passa. Tots som efímers. També eteris. Ningú ens recordarà enmig dels milions d'anys pels que transcorre el Temps sense aturador. No tinguis por de l'oblit, de la teva existència desapercebuda entre totes les galàxies que pugui tenir l'Univers. Creu-me quan et dic que som partícules de pols còsmica flotant en l'espai; aquell punt tan petit i insignificant en que ningú pensarà.