Misteriosament feliç, Joan Margarit (1938-2021)
Lluny de l'amor ferotge de l'origen,
lluny de l'amor que inventa la ment com a refugi,
l'amor que ara em consola no té urgències.
Càlid, respectuós: l'amor del sol d'hivern.
Estimar és descobrir alguna promesa de repetició que tranquil·litza.
Petit tractat sobre la immensitat del món, Sylvain Tesson (1972)
El rodamon evita tot allò que podria enlletgir la seva vida... evita els éssers deformes, i rebutja les situacions conflictives, persuadit com està que la vilesa de l'ànima s'expressa a través de la lletjor exterior. Quan apareix el més mínim núvol que amenaça la seva estètica de vida, fuig per la tangent. Tenir només un bastó i un barret amb una ploma li permet modificar la direcció si el clima es deteriora, canviar de poble, abandonar els seus hostes i dur la seva exploració una mica més lluny fins que trobi una clariana que li faci el pes. El seu objectiu és perseguir la bellesa per tot arreu on es trobi amagada.
Al aliento que pasa por tus días,
no lo dejes pasar sin alegría,
!Atento! La locura del mundo se invierte:
pasa, como tu pasar, la vida
El meu Iran, Anna M. Briongos (1946)
De vegades n'hi ha prou amb una mica de te, un terra de llana i un xic d'alegria per arribar a creure que vivim en el millor dels mons.
Riuades de gent. Rialles. Converses. Amics. Sense més excusa que crear bons moments. Moltes persones diferents a punt de compartir la seva solitud. Per unes hores els adults ens vam comportar com a nens en el cau de l'amor, lliures de prejudicis, absents d'ideologies irrenunciables, reivindicacions, queixes i protestes. Vam aparcar les obligacions i les responsabilitats. Oblidar les males experiències viscudes. I ens vam entregar lliures i respectuosos al gaudi en companyia.
Omar Khayyam (1048-1131)
Antes de que los días te asalten,
di que traigan el vino tinto. ¡Oh ignorante!,
tú no eres oro para que te entierren
Una paraula després d'una altra. No m'amoïna no entendre el seu sentit. M'agrada llegir i escoltar els sons de les lletres formant un mot.
Un dia després d'un altre. M'agrada viure.
Destellos de ámbar (Yoko Ogawa, 1962)
"Filtradas a través de su ámbar, el estatismno de cada imagen adquiere una dimensión temporal y dinámica. Así, dedicarle a cada cosa, por nimia que parezca, su debido tiempo forma parte de la vida diaria del señor Ámbar, de su manera de entender el mundo. Y, en este sentido, no he conocido a nadie como él."
El libro del té, Kakuzõ Okakura (1863-1913)
"... es imposible que una mujer ame de verdad a un hombre vano, ya que no hay resquicio en su corazón para que pueda entrar y llenarlo."
El cel està encapotat i la mar és plana, només trencada per una petita ona en el banc de sorra davant l’espigó. Avui semblava era un dia perfecte per escodrinyar pensaments. Esprémer la solitud. Remenar i llaurar l’ànima. Però encara sóc lluny. Necessito del moviment impulsiu, de les accions concretes, de fets per explicar; els únics que sadollen plenament la gana de satisfacció i benestar que pateixo. La malentesa felicitat.
Pedalo sense parar fins que em tremolen les cames, corro fins que em surt el cor per la boca, camino donant voltes sense rumb, ballo tancant la nit al meu voltant, condueixo fins a on cauen els núvols. Sempre buscant una resposta que mai apareix.
Tornaré a ser capaç de gaudir del meu voltant més immediat? Fer extraordinari el que no ho és? Descobrir l'existència del no-res? Treure la pols a la innocència d'aquell nen que tantes alegries m'ha donat?
Japón perdido, Alex Kerr (1952)
A veces cojo una flor del jardín; a veces escucho el llanto de las ocas. A veces barro las hojas caídas; a veces planto crisantemos. Al ascender por la montaña del este, le canto a la luna; en la ventana que da al norte, leo libros y recito poemas. Aparte de eso, estoy mano sobre mano.
Giro las flores y espero a que llegue la mariposa
Contemplo a mi amor en un rincón del cielo
