Elogio del caminar, David Le Breton (1953)
Recurrir al bosque, a las rutas o a los senderos, no nos exime de nuestra responsabilidad, cada vez mayor, con los desórdenes del mundo, pero nos permite recobrar el aliento, aguzar los sentidos, renovar la curiosidad. Caminar es a menudo un rodeo para reencontrarse con uno mismo.
Tanca els ulls (2021), Txarango
Les estrelles són fars a l'horitzójo sempre les he vist en els teus ulls.Dus a dins inquieta i viva la crida dels escullsd'una terra llunyana somnis enllà.Per quan de nit nues i plenes de cançonsvinguin a buscar-te des del mar les sirenes del viatgeno ho dubtis i emprèn el vol. Aquí tens el meu desig.
El zen en l'art del tir amb arc, (introducció) Daisetsu T. Suzuki (1870-1966)
L'home és un ésser pensant, però les seves obres més grans les acompleix justament quan no pensa ni calcula. La "infantesa" només es pot recuperar després de molts anys d'exercici en l'art d'oblidar-se d'un mateix. La persona que se'n surt, pensa i alhora no pensa. Pensa com la pluja que cau del cel, pensa com les ones que arrissen el mar, pensa com els estels que de nit il·luminen la volta del cel, pensa com els llucs verds que broten sota la brisa suau de la primavera. És, de fet, la pluja, la mar, els estels i els llucs mateixos.
Bushido, Inazo Nitobe (1862-1933)
La disciplina de la fortaleza por una parte, inculcando la resistencia sin quejarse, y la enseñanza de la cortesía por otra, que nos requiere no estropear el placer o la serenidad de otro expresando nuestra propia tristeza o dolor, se combinaron para engendrar un cambio mental de tipo estoico...
Bushido, Inazo Nitobe (1862-1933)
Aunque hieran vuestros sentimientos, debéis perdonar estas tres cosas: la brisa que esparce vuestras flores, la nube que os oculta la luna y el hombre que busca pelea.
Billy Elliot (2000)
No sé...
Me siento muy bien... al principio estoy agarrotado, pero cuando empiezo a moverme lo olvido todo y,... todo desaparece.
Todo desaparece y siento un cambio en mi cuerpo. Como si tuviera fuego dentro. Y me veo... volando... como un pájaro.
Siento como electricidad. Siento electricidad.
Em sento un camp d'ordi acariciat per la brisa.
Un còdol aïllat en el rierol, a l'ombra dels salzes.
Una llar perduda en la vall més verda.
Un llagut silenciós lliscant la mar plana i tranquil·la.
Avui el dia és net i clar.
He caminat sense pressa entre mates florides.
Els meus dits fan olor de romaní.
T'esperaré en el meu refugi vessant llàgrimes de tristor.
Malgrat la pluja, Kenji Miyazawa (1896-1933)
Encara la gent aixeca la vista quan surt el sol des del fons del mar. El veí m'ha preparat una lasanya. El conductor del camió fa llums al nen que el saluda des del pont de l'autopista. Un noi ofereix el seient a l'àvia que entra en el vagó. Les famílies ballen i riuen a la plaça.
Yo solo quiero amor, Rigoberta (2024)
Tengo ganas de no explicar por qué
Yo te quiero querer sin miedo a que puedan volver
Tengo ganas de saltar a tus pies, levantar el parquet
Contarle a Dios, quién quiero ser
