El primer Nadal

 

Amb els companys de feina

Contes estranys del pavelló dels lleures, Pu Songling (1640-1715)

La vida dels humans és curta i passatgera com la llum del sol que reneix amb l'alba i s'extingeix al capvespre.

Un petó a Londres

 

Dos tontos muy tontos

Peter Farrelly, 1994

 

Als llibres

 Contes estranys del pavelló dels lleures, Pu Songling (1640-1715)

¿Per què comprar terres fèrtils,

si, als llibres, hi pots trobar milers de quintars de gra?

¿Per què aixecar grans palaus

si, als llibres, hi ha mansions que són fetes d'or?

¿Per què disposar d'escorta,

si, als llibres, hi trobaràs legions de cavalls?

¿Per què desitjar una esposa

si, als llibres, hi ha les més belles dones de jade?

Una nit en els Monegros

No em calen camins, ni on anar. Només un peu davant de l'altre. Res més. 

 

El camí

 Elogio del caminar, David Le Breton (1953)

¿Qué importa el resultado? Lo que cuenta es el camino recorrido. No se hace un viaje; el viaje nos hace y nos deshace, nos inventa... por suerte, volveremos a partir, a pasear por las ciudades del mundo, por los bosques, las montañas, los desiertos, para proveernos nuevamente de imágenes y sensaciones, de nuevos lugares y nuevos rostros, buscar un pretexto para escribir y renovar nuestra mirada,...

Esmorzar amb la Toneta

Converses en silenci. Petites estones que omplen els buits que deixem entre grans projectes.

 

Deteriorar-se

Michel Vieuchange (1904-1930), Esmara, Diarios de viaje 

En los días agradables, este cuerpo frágil -nuestra riqueza- nos mantiene ocupados. Lo consideramos con humor, remordimiento, amargura, porque se disgrega: este diente que nunca volveremos a ver, este cabello, estas arrugas, este patrimonio, esta fortuna que se agota día a día. Simple instrumento para el acto que hay que llevar a cabo. Tú no cuentas más que para eso, como el dinero necesario para comprar algo. Y lo que se compra, en este caso, no se puede malgastar, metido en un cofre para nuestra existencia mortal.

Vull ser un còdol

Em lliuro al temps sense oferir resistència. Estic cansat. El pit em pesa. Em deixo arrossegar per una mar que no em portarà molt lluny. Remoure'm per unes ones que només recorden que hi sóc. I després, una nit freda, congelada. No per això el sol deixarà de donar-me escalfor.

Una Paulaner

Un llibre que només m'acompanya. Assaborir cada glop en una copa de cervesa de blat. I sentir el cos buit i net després d'un entrenament a la platja de Burriana. L'alcohol en desdejuni i l'obligació de sentir-me bé.

 

Camins de Castella

 

Sentia la terra en els peus. El cruiximent del camí al meu pas. Desitjava que les forces no m'abandonessin per seguir corrent entre camps silenciosos, acaronats per la brisa. Capaç d'escoltar el meu batec, l'horitzó sempre present, immòbil, espera el sol a la seva falda. I tu, en pau.

Cosins

 

Què queda de les safates d'arròs? De les flamarades en la paella del llom? Dels partits de futbol amb les bombones de butà fent de porteria? Del braç de gitano? La Casa de la pradera? Frank Spencer? Del despertar al Lolo? Dels coixins gegants en un sofà gegant? Del remenar calaixos buscant xocolata i capses de galetes prohibides? Amor. Molt amor. La Noni.

Sóc

Encara hi ha vegades que em preocupa com em veu la gent, i potser sóc un posat.

De tant en tant, però, em recorden qui sóc en realitat... i m'agrada.

 

Caminar

Elogio del caminar, David Le Breton (1953)

Recurrir al bosque, a las rutas o a los senderos, no nos exime de nuestra responsabilidad, cada vez mayor, con los desórdenes del mundo, pero nos permite recobrar el aliento, aguzar los sentidos, renovar la curiosidad. Caminar es a menudo un rodeo para reencontrarse con uno mismo.

Notes de viatge

 

Bellesa

Quan la bellesa arriba a l'ànima, forja un record que ni el temps esborra. I aquest moment serà nostre.

 

Desig

Assegut en l'arena i els ulls perduts en l'horitzó. 

Tantes pigues escampades en la meva pell, com desitjos que me plenen la ment. 

Esperaré pacient i en pau fins que arribi el dia en el que em perdré en el temps.

A la feina

I com una esponja em deixo xopar de vosaltres i de tota l'energia que un dia vaig tenir  

 

Una nit en el Casino

 

Tanca els ulls

Tanca els ulls (2021), Txarango

Les estrelles són fars a l'horitzó
jo sempre les he vist en els teus ulls.
Dus a dins inquieta i viva la crida dels esculls
d'una terra llunyana somnis enllà.
Per quan de nit nues i plenes de cançons
vinguin a buscar-te des del mar les sirenes del viatge
no ho dubtis i emprèn el vol. Aquí tens el meu desig.

Prendre una cervesa

Quantes bones converses ha escoltat el terrat en les nits d'estiu

 

Sóc content

Preguem perquè aquest oceà replè de rutines no ofegui la il·lusió. Amén.

 

Amor

Quant feliç sóc en saber que els meus fills són capaços de gaudir de l'amor, sabent que potser no és etern.

 

Sentir

Al meu bonsai

La flor petita

Tímida entre fulles

La llum resplendeix

 

Caminar per Gallecs

 

Bicicleta, cullera, poma

Avui no recordava el teu nom. Les preocupacions es dilueixen en la meva consciència. El meu cos encara necessita sentir plaer. Només veig on va la següent passa, sense previsió per a cap cruïlla. La rutina m'empeny en aquests dies sense sentit. M'he quedat embadalit entre fotografies esgrogueïdes, sense records. 

No pateixis per mi quan t'oblidi: lliura'm al desconegut, assegut en un banc davant la plaça, el mar, el refugi, i deixa que els meus sentits s'escampin per tots els racons del que m'envolta, perquè encara reconec el que és bell. Em vull quedar xop en la pluja. Deixa'm cridar. Vull riure i plorar. Abraçar-me. Que la gent no senti llàstima: sóc més lliure que mai.

Aprendre a no pensar

El zen en l'art del tir amb arc, (introducció) Daisetsu T. Suzuki (1870-1966)

L'home és un ésser pensant, però les seves obres més grans les acompleix justament quan no pensa ni calcula. La "infantesa" només es pot recuperar després de molts anys d'exercici en l'art d'oblidar-se d'un mateix. La persona que se'n surt, pensa i alhora no pensa. Pensa com la pluja que cau del cel, pensa com les ones que arrissen el mar, pensa com els estels que de nit il·luminen la volta del cel, pensa com els llucs verds que broten sota la brisa suau de la primavera. És, de fet, la pluja, la mar, els estels i els llucs mateixos.

El control d'un mateix

 Bushido, Inazo Nitobe (1862-1933)

La disciplina de la fortaleza por una parte, inculcando la resistencia sin quejarse, y la enseñanza de la cortesía por otra, que nos requiere no estropear el placer o la serenidad de otro expresando nuestra propia tristeza o dolor, se combinaron para engendrar un cambio mental de tipo estoico...

Sigues amable

Bushido, Inazo Nitobe (1862-1933)

Aunque hieran vuestros sentimientos, debéis perdonar estas tres cosas: la brisa que esparce vuestras flores, la nube que os oculta la luna y el hombre que busca pelea.

Qué sientes cuando bailas?

Billy Elliot (2000)

No sé...

Me siento muy bien... al principio estoy agarrotado, pero cuando empiezo a moverme lo olvido todo y,... todo desaparece.

Todo desaparece y siento un cambio en mi cuerpo. Como si tuviera fuego dentro. Y me veo... volando... como un pájaro.

Siento como electricidad. Siento electricidad.

Al meu fillol

Em sento un camp d'ordi acariciat per la brisa.

Un còdol aïllat en el rierol, a l'ombra dels salzes.

Una llar perduda en la vall més verda.

Un llagut silenciós lliscant la mar plana i tranquil·la.

Avui el dia és net i clar.

He caminat sense pressa entre mates florides.

Els meus dits fan olor de romaní.

T'esperaré en el meu refugi vessant llàgrimes de tristor.

Malgrat la pluja

Malgrat la pluja, Kenji Miyazawa (1896-1933)

Malgrat la pluja
Malgrat el vent
Malgrat la neu i la calor de l'estiu
Amb un cos fort
Sense avarícia
Sense enfadar-se mai
Sempre somrient silenciosament
Menjant quatre mesures d'arròs integral al dia
Amb el miso i la verdura
Mirant bé, escoltant bé i comprenent-ho bé tot, sense tenir en compte el propi benefici
I no ho oblida
Viu en una cabana de palla petita
dins el bosc de pins del camp

Si hi ha un nen malalt a l'est

hi acudeix per atendre'l

Si hi ha una mare cansada a l'oest

hi acudeix per ajudar-la a portar el feix de palla

Si hi ha un home que agonitza al sud

hi acudeix per dir-li que no tingui por

Si hi ha baralles o conflictes al nord

hi acudeix per dir-los que no val la pena, que deixin d'enemistar-se

Quan hi ha sequera, plora

A l'estiu fred, vaga sense saber què fer

Es deixa dir per tothom que és un ximple

Sense ser elogiat

Sense molestar ningú

Jo voldria ser un home així

Entre presseguers

Encara recordo l'aire movent les flors i fulles dels arbres. Els cabells en el teu rostre. Les nostres pells assedegades de carícies. Uns núvols difuminats pintant el cel en calma. La papallona blanca dibuixant llaços entre troncs esquerdats. Pinyols i branques seques als meus peus. Els ulls engolint bellesa a dolls com si no hi hagués demà... confosos entre presseguers.   

 

Amistat

 

Els anys passen i ens acosten. Les històries viscudes acaben en una mateixa taula, entre gots plens de vi i terrisses de fang escurades amb la molla del pa. Els anys fugen i ens ajunten, oblidant el que hem sigut abans de marxar.  

Una posta en el refugi

 

 

M'agradaria no necessitar res més

Akira Toriyama (1955-2024)

 

M'afloren sentiments de bondat i innocència. D'alegria i felicitat. Immers en un univers surrealista, ple d'imaginació. Recordo amb tendresa tardes a casa de la meva àvia després de l'escola. Tornar a veure capítols gravats abans d'anar a dormir. Redibuixar els seus personatges en aquarel·les. El Dr. Slump, Arale, Follet Tortuga, Goku, Satanàs Cor Petit, l'exèrcit de la Cinta Vermella, el Gran Rei Pilaf. Em semblaven personatges valents que lluitaven per l'amistat, la veritat i tants valors que ens semblen èpics, però que són reals. 

Home feliç

He tornat a la platja amb els meus fills. Arrancant moments en el remolí dels dies atrafegats sense aturador. Gaudint de la complicitat en silenci. El sol i l'aire. La pau d'un passeig assossegat. El benestar d'un dormir plaent i confiat. Són aquells moments en els que desitges sigui el teu final.

If i can dream

If I can dream of a better land

Where all my brothers walk hand in hand

Tell me why, oh why, oh why can't my dream come true

Elvis Presley (1935-1977)

Nit de festa

Sense por d'esclatar en l'eufòria. Acollit pels anys de joventut, deixo que el follet que porto dintre expressi el seu ben estar lluny dels paràmetres de l'extrema correcció i la seguretat dels convencionalismes. 

 

Esperança

Encara la gent aixeca la vista quan surt el sol des del fons del mar. El veí m'ha preparat una lasanya. El conductor del camió fa llums al nen que el saluda des del pont de l'autopista. Un noi ofereix el seient a l'àvia que entra en el vagó. Les famílies ballen i riuen a la plaça. 

Yo solo quiero amor, Rigoberta (2024)

Tengo ganas de no explicar por qué
Yo te quiero querer sin miedo a que puedan volver
Tengo ganas de saltar a tus pies, levantar el parquet
Contarle a Dios, quién quiero ser

Un racó de sol

Aquell moment que el sol treu el nas amb prudència i apareix sigil·lós entre les teves pàgines. Feix de llum que esberla l'ombra que t'embolcalla. Agraeixes la seva escalfor. Aconsegueixes aïllar-te del teu voltant. I et sents bé. 

Simple

 

 

Perfect days (2023), Wim Wenders

M'agradaria saber viure amb el que em dóna la vida en cada moment, sense desitjar més. Gaudir del que tinc al meu voltant amb delicadesa. Del silenci amb assossec. I no tenir por de la bellesa, encara que formi part de la meva rutina.

Esperar

 

La gestió del que desitgem amb el que tenim. 

Aprendre a esperar. Sense que la força interior perdi intensitat. Perquè tornarem al tartà.

En el dia de Reis

Anem arribant a comptagotes, segons ens despertem i arreglem el matí. Omplim apilonats el passadís, amb cura de no desfer el pessebre. Amorrats al vidre translúcid ens imaginem caixes daurades plenes de colors. Els ulls brillen. Tothom està content i l'aire ple de rialles hilarants. Dels més petits als més grans, obrim la porta pam a pam, fins que la Iava dóna l’empenta definitiva. Entrem desbordats de goig sense altre il·lusió de que tot sigui possible. Els nens estripen els papers, ansiosos per descobrir. Els adults no han perdut la innocència. La Iava llegeix amb la veu entretallada, deixant-nos a tots els ulls vidriosos i alguna que altra llàgrima lliscant per les galtes envermellides, sense perdre en cap moment el somriure. Ans el contrari. L’estimació ens va omplint fins a esclatar. No donem a l'abast. El menjador s’omple de llum. Focs d'artifici il·luminen les nostres ànimes. Aïllats de tot i de tothom, aixoplugats a casa seva, descobrim l'Arcàdia tan desitjada.