martes, 31 de diciembre de 2013
domingo, 8 de diciembre de 2013
domingo, 1 de diciembre de 2013
Un somni
Esto es un sueño!!! Hemos recibido el primer correo internacional en nuestra asesoría de viajes para viajeros independientes www.travelfoodlove.com Es la familia Maxwell, un matrimonio con dos hijos de 17y 19 años. Estamos tan nerviosos que no sabemos si contestar... Ainsss siempre pensamos que el primer correo sería de unos catalanes pidiéndonos esos hotelitos tan chulos para pasar un finde, o una familia catalana contratando una travesía de una semana por los pirineos... Pero las cosas van como tienen que ir y no como uno decide. Nos vamos a la cama contestando un correo superimportante para nosotros en inglés, supernerviosos y supercontentos. Os dejo esta foto de ensueño que me ha encantado. Buenas noches, que soñéis con los angelitos!!!
jueves, 28 de noviembre de 2013
domingo, 24 de noviembre de 2013
Des de Mauritània/ xicra aportada per E. Solé
La primera sensació al arribar al desert, es la calor que t’ofega i l’aire que respires et crema per dins, es un mar de foc erm.
Es amb el temps, que descobreixes que el desert es tan meravellós com el mar. En lloc de aigua freda tenim sorra calenta, enlloc d’onades tenim les dunes i els ergs, les petites illes paradisíaques, al desert son els oasis, frescos i humits. I deixa de ser un paratge sense res que oferir, per ser una meravella plena de misteris.
Alces la vista i veus, i malgrat la calor veus el mar, al atansar-te comproves que no es aigua el que veus, sembla neu!!! No pot ser, es un miratge!!! Ens atansem mes i arribem a una capa blanca que arriba fins al horitzó. Baixes del cotxe i la capa blanca es trenca com el gel, amb el mateix soroll, i descobreixes que es sal.... un mar de sal, blanca com la neu.
domingo, 17 de noviembre de 2013
martes, 12 de noviembre de 2013
domingo, 3 de noviembre de 2013
Ajudar als altres, segons Nietzsche
"... torpe ardid consistente en formarse una idea corregida de la persona a la que se trata de ayudar; pensando que esta merece ayuda, que anhela precisamente su ayuda y que se mostrará profundamente agradecida, adicta y sumisa a ellos por toda su ayuda... con esta fantasía disponen de los necesitados como propiedad suya..."
domingo, 27 de octubre de 2013
lunes, 21 de octubre de 2013
La sobretaula
Dissabte vaig dinar amb companys, que
tot i els anys que han passat, veig que continuo estimant-me moltíssim. I
diumenge, vam celebrar l'aniversari de la meva germana i la meva cunyaaaaada.(Suposo que en una altra vida em vaig
portar fatal, i en aquesta toca passar-m'ho bomba).
Total: el millor dels dinars són les
sobretaules, que acaben sent insuperables amb les exhibicions de l’estimat mag ... Nabil el Gran! Un petó molt gran, papi.
domingo, 13 de octubre de 2013
domingo, 6 de octubre de 2013
El yin i el yang
Un diumenge a Sant Feliu. A 100m l'un de l'altre, i visquent amb armonia. Jo, escoltant Ramones amb una birra a la mà, tot mirant com llueix la meva barba en els cromats nets com patenes de la meva Harley. Tu, Peggy Sue, un te amb llet per acompanyar aquells pastissos de poma i canyella, vestit de color rosa amb coll rodó i The School de fons. Fantàstic! Tu tries. O pel matí vas de negra i després de la butifarrada et prens unes galetones. Millor, així. O això és el que entenc pel yin i el yang, no?
domingo, 29 de septiembre de 2013
Un gran diumenge
A mig matí, córrer amb els dos nens. Veig unes onadetes, mentrestant. Acabem i vaig a buscar la meva taula White Mirlo, de shaper local. La meva dona m'acompanya (algú m'havia de fotografiar la disfressa!) i agafo tres onades, recordant sensacions de mesos passats. Un bon pollastre amb puré, un bon got de vi del Celler del Mar i abans que ho llegiu, vaig a fer la migdiada.
domingo, 22 de septiembre de 2013
domingo, 15 de septiembre de 2013
11 de setembre del 2013
He sortit de l'armari. He onejat una estelada al crit d'independència.
He gaudit d'una festa fantàstica. Gent molt diferent, en quasi tot, agafats de la mà. He cregut en una Independència sense violència. Perquè això ho tinc claríssim: amb violència, encara que sigui verbal, no la vull.
domingo, 8 de septiembre de 2013
Una estada a l'Empordà
Et recomanem un hotel molt petit de
l’Empordà. Ves-hi quan puguis i fes-nos cas. Deixa els prejudicis allà d’on
vens. Oblida’t de qualsevol record que tingueres. Fes desaparèixer el temps, la
forma i el no res. Desempallegat de tot i flueix amb l’esperit de la casa.
Descalç trepitja el jardí i amara’t de la seva energia. Gaudeix de l’estada.
Escolta a l'Olga i a en Kim. I explica el que has sentit als que ho desconeguin.
Des d’allà arribaràs a cales secretes, i
pobles de somni on tastaràs uns cigrons amb llamàntol espectaculars. Camins
envoltats de blat i veïnats medievals sota els estels. Digues quan hi vols anar
i et direm on és!
lunes, 2 de septiembre de 2013
Sopar a la lluna plena
Si ens preguntes, et direm on vam estar la
setmana passada, el dia que la lluna era plena. Passejant entre ceps endreçats,
pàmpols verds i ataronjats, i raïms penjats esperant de ser collits. Entre
vinyes i silenci. La ciutat de fons i agradable companyia. Una taula, un parell
de cadires i el temps. D’espera, tranquil·la i serena. Entre converses i
rialles, alguna carícia i altra mirada de complicitat. Perquè al final aparegui
desapercebuda, per darrera els pins, rosada, forta i lluminosa, per reflectir-se
en la mar no gaire llunyana, per acompanyar-te durant la vetllada.
El dia que hi vagis, recorda quedar-te
descalç, remenar la terra entre els dits dels peus, percebre la textura i
deixar-te amarar per la seva força.
lunes, 26 de agosto de 2013
domingo, 18 de agosto de 2013
domingo, 11 de agosto de 2013
domingo, 4 de agosto de 2013
domingo, 28 de julio de 2013
domingo, 21 de julio de 2013
Subhasta a Montsolís
En una petita localitat de pescadors amagada darrera un turó, molt a prop de Barcelona. Cada dia, surten els cinc pescadors a la mar per portar al migdia el fruit que els hi hagi pogut donar. T’aconsello que arribis de deu a quinze minuts abans de l’hora per trobar un bon lloc; ara bé, i t’ho diré en veu baixa, no pateixis perquè ho coneix molt poca gent.
Tothom espera a que la governanta arribi i doni l’ordre de començar l’espectacle. En Lluís agafa una taula mig atrotinada per cobrar. Preparen el peix per barques. I en Pep comença a cantar: a la baixa de cinc cèntims en cinc cèntims. Busca la saviesa d’un home amb barret i bastó, t’ajudarà a escollir al millor preu, esperes el moment i crides per emportar-te una safata de sèpies fresques, llagostins exquisits, tacons, calamars,... Cap a casa. Una mica d’oli d’oliva a la paella, i a taula. Així de fresc!
jueves, 11 de julio de 2013
domingo, 9 de junio de 2013
Na Lluïsa i en Manel
Han passat quinze anys, però l’amor no hi
entén de temps. Suposo que avui hi havia més arrugues, i els moviments eren més
lents que aleshores. Que les escales es feien més feixugues i les distàncies
més llargues. Tenia por que el meu cor hagués oblidat. Que tornar-los a veure
em despertés d’una il·lusió. Però ara quan escric, recordo l’abraçada forta i
sincera, d’aquesta gent bona i amorosa, amb la que em sento tan estimat. Hi ha
persones que no recordes, que no oblides, senzillament estan amb tu. Sense temps
ni distàncies, formen part de la teva ànima.
I així acabo la tarda, amb un somriure a
la cara, feliç i amb l’estómac satisfet, recordant aquests canalons suaus com
els àngels, irrigats de bones converses i rialles, abans que l’esponjós púding
se’m desfés a la boca.
domingo, 2 de junio de 2013
domingo, 26 de mayo de 2013
domingo, 19 de mayo de 2013
domingo, 12 de mayo de 2013
domingo, 5 de mayo de 2013
domingo, 28 de abril de 2013
domingo, 21 de abril de 2013
domingo, 14 de abril de 2013
domingo, 7 de abril de 2013
Què recordareu de mi?
Tothom s’asseu. I des de l’altar
comença a parlar. Dirigint-se al seu públic, s’esforça perquè el discurs sigui
únic i personal, diferent als centenars ja pronunciats en els darrers anys, en
les mateixes condicions. No deixa de ser un professional, al servei de la
comunitat. Un comercial que en fa de l’amor al proïsme el seu millor producte.
Ofereix unes receptes miraculoses que donen ple sentit a la nostra existència.
Un discurs que et proporciona seguretat i protecció davant les inclemències
espirituals.
Però avui ha fet una pregunta, què recordeu de la Roser ? La seva resposta és
el meu camí, la meva lluita per ser cada dia millor. I al final serà el que quedarà
de tots nosaltres quan el nostre cos s’hagi convertit en pols.
domingo, 31 de marzo de 2013
A l'ombra d'una alzina
Un dia t'explicaré on va ser el meu primer
petó. Quan l'amor no em cabia en el meu pit. Mentre la brisa acariciava el
romaní, tot deixant l'aire ple de dolç. Va ser una tarda de núvols ensucrats,
pintats de rosa sobre el sol. Potser a l'ombra d'una alzina que el meu pare
hagués plantat. Tampoc recordo amb qui em vaig besar. No reconec el seu rostre,
les seves mans o la seva veu. Però la meva pell o els meus llavis no obliden
que el vaig estimar.
domingo, 24 de marzo de 2013
domingo, 17 de marzo de 2013
domingo, 10 de marzo de 2013
domingo, 3 de marzo de 2013
domingo, 24 de febrero de 2013
Sant Mateu nevat
El silenci esmorteït. El rebrec del gel mentre es fon. Les primeres
petjades. Alguns rastres. Un pit-roig i el seu niu. Solitud. Jo. Plaer.
Tranquil·litat. Ningú. Sentir. Recordar per a no oblidar. Respirar. No hi ha camins, però la muntanya no s'oblida de deixar-nos fites en totes les cruïlles. Escultures blanques en cada vessant. M’aturo
perquè torni a aparèixer el so de l’aire entre branques vestides de
neu. I el mar als meus peus, acariciant el litoral, pacient, esperant el seu dia.
domingo, 17 de febrero de 2013
domingo, 10 de febrero de 2013
domingo, 3 de febrero de 2013
martes, 29 de enero de 2013
domingo, 20 de enero de 2013
Entre altres escrits...
Estic a la terrassa ensumant la
darrera flor que la primavera ha lliurat al llimoner, comprimit en el seu test
d’argila vermellosa. Les campanes de mitjanit apunten el final. I els llamps s’acosten
enmig de la foscor. Cauen les primeres gotes sobre les rajoles encara calentes
del sol del capvespre. Empunyo el ganivet amb totes les meves forces i amb
un cop sec enfonso la fulla en les penes que no em deixen viure. Ha estat un
segon infinit, dolç i suau. Un moment ple d’agradables records, cares rient, i
abraçades fermes i sinceres. Petons i carícies. Sóc feliç. La sang es barreja
amb la terra molla d’aquell test que ha vessat al caure-hi la pluja
torrencialment. Resto agenollat, recolzat en la cadira de forja, esperant el
caçador d’ànimes perdudes per viatjar fins l’Arcàdia anhelada. I així marxo,
perquè des de la llunyania, a l’alçada dels estels, vegi com cau el meu cos
lentament ja podrit abans de tocar el terra.
domingo, 13 de enero de 2013
Córrer amb la muntanya
Avui la
muntanya estava preciosa. Les alzines eren netes, l’aire fresc i
la terra humida. Els ocells xiulen de branca en branca i el salt del conill exalta
el so de les fulles seques en la tardor. Els primers ametllers en flor. Sento les meves petjades fortes i
fermes en la pujada. La respiració profunda i intensa de cada passa. Camins
plens d’ombra al resguard d’aquest sol ataronjat que coloreja la ciutat. Estic
sol. Amb la muntanya. Inhalo la seva pau i serenor. Travesso el cementiri entre
vinyes despullades, baixant sobre llambordes que em porten fins el poble.
Carrers i carrerons escoltant campanes atabalades, tot pujant la riera cap a la Font del Senglar, després que
els eucaliptus m’amarin els pulmons. Un refugi de qualsevol cabòria, on recordo
que visc.
domingo, 6 de enero de 2013
Kilian Jornet
1. Ningú
ens va dir què érem. Ningú ens va dir que hi anéssim. Ningú ens va dir que
seria fàcil. Algú va dir que som els nostres somnis. Que si no somiem, estem
morts.
2. Els nostres passos segueixen l’instint que ens porta cap allò desconegut.
3. No mirem els obstacles que hem superat, sinó els que tenim al davant.
4. No es tracta de ser els més ràpids, els més forts o els més grans. Es tracta de ser nosaltres mateixos.
5. No som corredors, alpinistes o esquiadors... ni tan sols esportistes... som persones.
6. No estem segurs de si ho aconseguirem, però estem convençuts que conquerirem la felicitat.
7. Amb simplicitat.
8. En silenci.
9. Amb responsabilitat.
10. Què busquem? Potser viure?
2. Els nostres passos segueixen l’instint que ens porta cap allò desconegut.
3. No mirem els obstacles que hem superat, sinó els que tenim al davant.
4. No es tracta de ser els més ràpids, els més forts o els més grans. Es tracta de ser nosaltres mateixos.
5. No som corredors, alpinistes o esquiadors... ni tan sols esportistes... som persones.
6. No estem segurs de si ho aconseguirem, però estem convençuts que conquerirem la felicitat.
7. Amb simplicitat.
8. En silenci.
9. Amb responsabilitat.
10. Què busquem? Potser viure?