Baixar dels 20'

Dinar amb els amics

Sopar a Can Torras

Un troç de tardor

Un somni

Esto es un sueño!!! Hemos recibido el primer correo internacional en nuestra asesoría de viajes para viajeros independientes www.travelfoodlove.com Es la familia Maxwell, un matrimonio con dos hijos de 17y 19 años. Estamos tan nerviosos que no sabemos si contestar... Ainsss siempre pensamos que el primer correo sería de unos catalanes pidiéndonos esos hotelitos tan chulos para pasar un finde, o una familia catalana contratando una travesía de una semana por los pirineos... Pero las cosas van como tienen que ir y no como uno decide. Nos vamos a la cama contestando un correo superimportante para nosotros en inglés, supernerviosos y supercontentos. Os dejo esta foto de ensueño que me ha encantado. Buenas noches, que soñéis con los angelitos!!!

Pluja en el sol

Des de Mauritània/ xicra aportada per E. Solé

La primera sensació al arribar al desert, es la calor que t’ofega i l’aire que respires et crema per dins, es un mar de foc erm.

 

Es amb el temps, que descobreixes que el desert es tan meravellós com el mar. En lloc de aigua freda tenim sorra calenta, enlloc d’onades tenim les dunes i els ergs, les petites illes paradisíaques, al desert son els oasis, frescos i humits. I deixa de ser un paratge sense res que oferir, per ser una meravella plena de misteris.

Alces la vista i veus, i malgrat la calor veus el mar, al atansar-te comproves que no es aigua el que veus, sembla neu!!! No pot ser, es un miratge!!! Ens atansem mes i arribem a una capa blanca que arriba fins al horitzó. Baixes del cotxe i la capa blanca es trenca com el gel, amb el mateix soroll, i descobreixes que es sal.... un mar de sal, blanca com la neu.

Berenar xurros de xocolata

El meu fill en competició

Jo, de postres, vull músic

Ajudar als altres, segons Nietzsche

"... torpe ardid consistente en formarse una idea corregida de la persona a la que se trata de ayudar; pensando que esta merece ayuda, que anhela precisamente su ayuda y que se mostrará profundamente agradecida, adicta y sumisa a ellos por toda su ayuda... con esta fantasía disponen de los necesitados como propiedad suya..."

Qualitat de vida

La sobretaula

Dissabte vaig dinar amb companys, que tot i els anys que han passat, veig que continuo estimant-me moltíssim. I diumenge, vam celebrar l'aniversari de la meva germana i la meva cunyaaaaada.(Suposo que en una altra vida em vaig portar fatal, i en aquesta toca passar-m'ho bomba).

Total: el millor dels dinars són les sobretaules, que acaben sent insuperables amb les exhibicions de l’estimat mag ... Nabil el Gran! Un petó molt gran, papi.

Una posta en el refugi de Teià

El yin i el yang

Un diumenge a Sant Feliu. A 100m l'un de l'altre, i visquent amb armonia. Jo, escoltant Ramones amb una birra a la mà, tot mirant com llueix la meva barba en els cromats nets com patenes de la meva Harley. Tu, Peggy Sue, un te amb llet per acompanyar aquells pastissos de poma i canyella, vestit de color rosa amb coll rodó i The School de fons. Fantàstic! Tu tries. O pel matí vas de negra i després de la butifarrada et prens unes galetones. Millor, així. O això és el que entenc pel yin i el yang, no? 

Un gran diumenge

A mig matí, córrer amb els dos nens. Veig unes onadetes, mentrestant. Acabem i vaig a buscar la meva taula White Mirlo, de shaper local. La meva dona m'acompanya (algú m'havia de fotografiar la disfressa!) i agafo tres onades, recordant sensacions de mesos passats. Un bon pollastre amb puré, un bon got de vi del Celler del Mar i abans que ho llegiu, vaig a fer la migdiada.

El millor pa de pessic del Maresme i rodalies

11 de setembre del 2013

He sortit de l'armari. He onejat una estelada al crit d'independència.

He gaudit d'una festa fantàstica. Gent molt diferent, en quasi tot, agafats de la mà. He cregut en una Independència sense violència. Perquè això ho tinc claríssim: amb violència, encara que sigui verbal, no la vull.

Una estada a l'Empordà

Et recomanem un hotel molt petit de l’Empordà. Ves-hi quan puguis i fes-nos cas. Deixa els prejudicis allà d’on vens. Oblida’t de qualsevol record que tingueres. Fes desaparèixer el temps, la forma i el no res. Desempallegat de tot i flueix amb l’esperit de la casa. Descalç trepitja el jardí i amara’t de la seva energia. Gaudeix de l’estada. Escolta a l'Olga i a en Kim. I explica el que has sentit als que ho desconeguin.

Des d’allà arribaràs a cales secretes, i pobles de somni on tastaràs uns cigrons amb llamàntol espectaculars. Camins envoltats de blat i veïnats medievals sota els estels. Digues quan hi vols anar i et direm on és! 

Sopar a la lluna plena

Si ens preguntes, et direm on vam estar la setmana passada, el dia que la lluna era plena. Passejant entre ceps endreçats, pàmpols verds i ataronjats, i raïms penjats esperant de ser collits. Entre vinyes i silenci. La ciutat de fons i agradable companyia. Una taula, un parell de cadires i el temps. D’espera, tranquil·la i serena. Entre converses i rialles, alguna carícia i altra mirada de complicitat. Perquè al final aparegui desapercebuda, per darrera els pins, rosada, forta i lluminosa, per reflectir-se en la mar no gaire llunyana, per acompanyar-te durant la vetllada.

El dia que hi vagis, recorda quedar-te descalç, remenar la terra entre els dits dels peus, percebre la textura i deixar-te amarar per la seva força. 

Un descans en el Gòtic

Per molts anys, papinec

Amb vistes a la mar

Una sirena

Estany de Sant Maurici

Gin-tònics a l'Ocata

Subhasta a Montsolís

En una petita localitat de pescadors amagada darrera un turó, molt a prop de Barcelona. Cada dia, surten els cinc pescadors a la mar per portar al migdia el fruit que els hi hagi pogut donar. T’aconsello que arribis de deu a quinze minuts abans de l’hora per trobar un bon lloc; ara bé, i t’ho diré en veu baixa, no pateixis perquè ho coneix molt poca gent.

Tothom espera a que la governanta arribi i doni l’ordre de començar l’espectacle. En Lluís agafa una taula mig atrotinada per cobrar. Preparen el peix per barques. I en Pep comença a cantar: a la baixa de cinc cèntims en cinc cèntims. Busca la saviesa d’un home amb barret i bastó, t’ajudarà a escollir al millor preu, esperes el moment i crides per emportar-te una safata de sèpies fresques, llagostins exquisits, tacons, calamars,... Cap a casa. Una mica d’oli d’oliva a la paella, i a taula. Així de fresc! 

Un descans en el Coll de Ratera

Ser finisher d'una triatló

Fer teatre

Tres dies a Donosti

Lliure

Na Lluïsa i en Manel

Han passat quinze anys, però l’amor no hi entén de temps. Suposo que avui hi havia més arrugues, i els moviments eren més lents que aleshores. Que les escales es feien més feixugues i les distàncies més llargues. Tenia por que el meu cor hagués oblidat. Que tornar-los a veure em despertés d’una il·lusió. Però ara quan escric, recordo l’abraçada forta i sincera, d’aquesta gent bona i amorosa, amb la que em sento tan estimat. Hi ha persones que no recordes, que no oblides, senzillament estan amb tu. Sense temps ni distàncies, formen part de la teva ànima.

I així acabo la tarda, amb un somriure a la cara, feliç i amb l’estómac satisfet, recordant aquests canalons suaus com els àngels, irrigats de bones converses i rialles, abans que l’esponjós púding se’m desfés a la boca.

Mur (II)

Canviar cromos

Córrer pel Pla de l'Estany

Passió pel futbol

Córrer amb el teu fill

Vilatrail

Berenar a la Font del Grill

Un semàfor

Què recordareu de mi?

Tothom s’asseu. I des de l’altar comença a parlar. Dirigint-se al seu públic, s’esforça perquè el discurs sigui únic i personal, diferent als centenars ja pronunciats en els darrers anys, en les mateixes condicions. No deixa de ser un professional, al servei de la comunitat. Un comercial que en fa de l’amor al proïsme el seu millor producte. Ofereix unes receptes miraculoses que donen ple sentit a la nostra existència. Un discurs que et proporciona seguretat i protecció davant les inclemències espirituals.

Però avui ha fet una pregunta, què recordeu de la Roser? La seva resposta és el meu camí, la meva lluita per ser cada dia millor. I al final serà el que quedarà de tots nosaltres quan el nostre cos s’hagi convertit en pols.

A l'ombra d'una alzina

Un dia t'explicaré on va ser el meu primer petó. Quan l'amor no em cabia en el meu pit. Mentre la brisa acariciava el romaní, tot deixant l'aire ple de dolç. Va ser una tarda de núvols ensucrats, pintats de rosa sobre el sol. Potser a l'ombra d'una alzina que el meu pare hagués plantat. Tampoc recordo amb qui em vaig besar. No reconec el seu rostre, les seves mans o la seva veu. Però la meva pell o els meus llavis no obliden que el vaig estimar.

Travel, food & love a Göteborg

Optimisme

El caçador de bombolles

Amore che hai per molti anni

Sant Mateu nevat

El silenci esmorteït. El rebrec del gel mentre es fon. Les primeres petjades. Alguns rastres. Un pit-roig i el seu niu. Solitud. Jo. Plaer. Tranquil·litat. Ningú. Sentir. Recordar per a no oblidar. Respirar. No hi ha camins, però la muntanya no s'oblida de deixar-nos fites en totes les cruïlles. Escultures blanques en cada vessant. M’aturo perquè torni a aparèixer el so de l’aire entre branques vestides de neu. I el mar als meus peus, acariciant el litoral, pacient, esperant el seu dia.    

Convivència

Una tassa de cafè

Des del terrat

Atenció al client

Le atiende Rubén, ¿en qué puedo ayudarle?

 

Que tenga un muy buen día, señor Marià.

 

Entre altres escrits...

Estic a la terrassa ensumant la darrera flor que la primavera ha lliurat al llimoner, comprimit en el seu test d’argila vermellosa. Les campanes de mitjanit apunten el final. I els llamps s’acosten enmig de la foscor. Cauen les primeres gotes sobre les rajoles encara calentes del sol del  capvespre. Empunyo el ganivet amb totes les meves forces i amb un cop sec enfonso la fulla en les penes que no em deixen viure. Ha estat un segon infinit, dolç i suau. Un moment ple d’agradables records, cares rient, i abraçades fermes i sinceres. Petons i carícies. Sóc feliç. La sang es barreja amb la terra molla d’aquell test que ha vessat al caure-hi la pluja torrencialment. Resto agenollat, recolzat en la cadira de forja, esperant el caçador d’ànimes perdudes per viatjar fins l’Arcàdia anhelada. I així marxo, perquè des de la llunyania, a l’alçada dels estels, vegi com cau el meu cos lentament ja podrit abans de tocar el terra.    

Córrer amb la muntanya

Avui la muntanya estava preciosa. Les alzines eren netes, l’aire fresc i la terra humida. Els ocells xiulen de branca en branca i el salt del conill exalta el so de les fulles seques en la tardor. Els primers ametllers en flor. Sento les meves petjades fortes i fermes en la pujada. La respiració profunda i intensa de cada passa. Camins plens d’ombra al resguard d’aquest sol ataronjat que coloreja la ciutat. Estic sol. Amb la muntanya. Inhalo la seva pau i serenor. Travesso el cementiri entre vinyes despullades, baixant sobre llambordes que em porten fins el poble. Carrers i carrerons escoltant campanes atabalades, tot pujant la riera cap a la Font del Senglar, després que els eucaliptus m’amarin els pulmons. Un refugi de qualsevol cabòria, on recordo que visc.

Kilian Jornet

1. Ningú ens va dir què érem. Ningú ens va dir que hi anéssim. Ningú ens va dir que seria fàcil. Algú va dir que som els nostres somnis. Que si no somiem, estem morts.
2. Els nostres passos segueixen l’instint que ens porta cap allò desconegut.
3. No mirem els obstacles que hem superat, sinó els que tenim al davant.
4. No es tracta de ser els més ràpids, els més forts o els més grans. Es tracta de ser nosaltres mateixos.
5. No som corredors, alpinistes o esquiadors... ni tan sols esportistes... som persones.
6. No estem segurs de si ho aconseguirem, però estem convençuts que conquerirem la felicitat.
7. Amb simplicitat.
8. En silenci.
9. Amb responsabilitat.
10. Què busquem? Potser viure?