La responsabilitat és només teva

La manifestació diu:
- Retallem als bancs i al clericat!
El capellà diu:
- Apropeu-vos als pobres i miserables, allunyeu-vos de les forces del mal i del dimoni. Ell és el culpable. I avui, el Satanàs del segle XXI són els banquers, els autèntics causants de la misèria actual...
La gent pensa:
- Doncs, cremem-los!!!

El gris li escau al Barri Gòtic. Les fotografies en blanc i negre. El cel tapat no deixa lluir el sol, avui no serà el protagoniste, no és el seu dia. Les gàrgoles calcàries continuen vigilant la plaça i el lledoner pica les finestres a primera hora del matí en senyal de benvinguda. M'agrada el so de l'aigua a pressió contra els carrers. El reflex de la gent en el paviment moll pasejant sense por al pas del temps. Estirat en el llit, tot nu, des de l'habitació 301, m'imagino amb plaer com formo part d'aquest escenari, tot sentint les campanes cridant als parroquians de les dotze.

Núvols

Un matí a la pista

Dinar de Reis

Corredisses de nens amb joguines a les mans i els peus bruts del galliner. El iaio ha trobat la fava. I en Jordi porta la corona al cap. La tia treu una altra safata amb neules i més torrons, mentre en Josep Maria recull el darrer plat d’arrós amb gall dindi amb restes d’escudella. La iaia agafa la capsa de les fotografies ja esgrogueïdes de cada Nadal tot repassant històries familiars sense data de caducitat. Un glop del cava d'aquella panera i un got de ratafia del tio José. Així em passa el dinar, al costat de l’escalfor del foc, mig endormiscat, arraulit per les converses plenes d’anys i el petar de la llenya del pi de casa seva.

Any nou

És any nou i estic mig estirat en el sofà de casa amb el sol a la cara. Escolto en Llach, i amb aquesta cançó em ve al cap un passeig en família amb un bon amic per l'Empordà.

El meu amic el mar
té la calma d'un déu adormit,
quan la meva nau busca recer
a l'illa del seu pit.
El meu amic el mar
té el coratge d'un déu exaltat,
i quan s'omple d'aire el meu velam
seguim un joc incert.
I, tanmateix, potser
el gep de l'onada acabarà
amb tot el meu somni desitjós
d'anar a aquell port d'atzars.
El meu amic el mar
és l'immens bressol de tots els blaus,
i en el seu va-i-vé de so i color
aprenc el poc que tinc.
És per això que mai
no em podré allunyar del seu batec,
i fidel viuré amarinat
fins acabat el vent.