Deteriorar-se

Michel Vieuchange (1904-1930), Esmara, Diarios de viaje 

En los días agradables, este cuerpo frágil -nuestra riqueza- nos mantiene ocupados. Lo consideramos con humor, remordimiento, amargura, porque se disgrega: este diente que nunca volveremos a ver, este cabello, estas arrugas, este patrimonio, esta fortuna que se agota día a día. Simple instrumento para el acto que hay que llevar a cabo. Tú no cuentas más que para eso, como el dinero necesario para comprar algo. Y lo que se compra, en este caso, no se puede malgastar, metido en un cofre para nuestra existencia mortal.

Vull ser un còdol

Em lliuro al temps sense oferir resistència. Estic cansat. El pit em pesa. Em deixo arrossegar per una mar que no em portarà molt lluny. Remoure'm per unes ones que només recorden que hi sóc. I després, una nit freda, congelada. No per això el sol deixarà de donar-me escalfor.

Una Paulaner

Un llibre que només m'acompanya. Assaborir cada glop en una copa de cervesa de blat. I sentir el cos buit i net després d'un entrenament a la platja de Burriana. L'alcohol en desdejuni i l'obligació de sentir-me bé.

 

Camins de Castella

 

Sentia la terra en els peus. El cruiximent del camí al meu pas. Desitjava que les forces no m'abandonessin per seguir corrent entre camps silenciosos, acaronats per la brisa. Capaç d'escoltar el meu batec, l'horitzó sempre present, immòbil, espera el sol a la seva falda. I tu, en pau.

Cosins

 

Què queda de les safates d'arròs? De les flamarades en la paella del llom? Dels partits de futbol amb les bombones de butà fent de porteria? Del braç de gitano? La Casa de la pradera? Frank Spencer? Del despertar al Lolo? Dels coixins gegants en un sofà gegant? Del remenar calaixos buscant xocolata i capses de galetes prohibides? Amor. Molt amor. La Noni.