Bateig

Deixa't gronxar, com en el ventre d'una mare, en la cabellera de Thalassa. Encoixinat entre l'esclat de bombolles, la pau i el silenci. Fes que els dits s'enfonsin arran de terra, i els grans de sorra t'acaronin les mans. La llum s'emblaveix a mida que s'escola fins el fons, i tu et dilueixes en les aigües enterbolides que oculten el teu refugi.

  

Becaina després d'un crim

   Xicra aportada per Júlia

 

La ciutat

La ciutat desperta tranquil·la,  esperant comenci el dia. Des de la carretera de les Aigües descobreixo una ciutat fresca i reposada. Envoltat de natura i solitud tot funciona, fins i tot l'eixam de places i carrers amuntegats, l'horitzó enterbolit o el turó engolit. No hi ha gent amb pressa. Ni energúmens cridant. No hi ha porcs amb sabates, ni coiots envejosos. 

Deixem que el silenci ens parli a cau d'orella i respirem abans de dir res. 

"Y con tanto ruido, no se oyó el ruido del mar". Ruido, Joaquín Sabina (1949)

La flama

 

Canigó, Jacint Verdaguer i Santaló (1845-1902)

Amor, amor, hont me pujares? Hont sou, amichs? Hont sou, mos pares? y jo mateix, digàume, hont so? Dígamho tu, Griselda bella, ma hemosa estrella de Canigó.

Amistat (IV)

Recordo un porró de vi amb gasosa, un pop a la brasa, un estofat, i la taula plena de plats, copes i coberts amunt i avall. Riure i parlar, no sé de què però sí amb qui. La sensació de no haver conversat de res. Potser no cal... Entrem en una dimensió paral·lela a tota realitat coneguda. Aïllats de tothom i protegits de tot. Quan l'eufòria m'aclapara i no em deixa veure més enllà que benestar i plaer. Necessito prendre consciència del que visc, encara que sigui tard, per a no perdre'm aquests instants tan preuats.