Des d'Alpens

Xicra aportada per Georgina

Caminar

Tinc ganes de caminar sense parar. Estar amb els meus fills. O escoltar la meva solitud. Trobo totes les discussions completament intranscendents. No tinc ganes de parlar. A vegades crec que la meva vida s'ha quedat en blanc i negre, o la dels altres m'enlluerna. Fora de lloc. La gent m'estima. I jo els estimo. Em sento estrany. No sé quin és el meu propòsit. No sé què he vingut a fer. 

Anar a treballar

 

Gent jove. Alegria i energia. En el tren. El mar. Un passeig en bicicleta. Un full en blanc i el llapis. Pensar. Crear. Convèncer. Escoltar. Silenci. Prendre el sol. Dibuixar. Aprendre. Il·lusió. Felicitat. Satisfacció. Equilibri. Composar. Començar. El so del sulfuritzat. Materialitzar les idees, els desitjos, les sensacions... Viure un somni. Tenir l’oportunitat de fer d’arquitecte. Sentir-me un afortunat en aquest bell ofici. Un escollit. ... gaudint cada instant com si fos el darrer, abans no s'esvaeixi entre els dits.

Un petó

El meu somriure es reflectia en el seu rostre, del millor marbre de Carrara. Així una escultura de Miquel Àngel. De posat gèlid i intemporal. Pell fina. Llavis setinats i inexpressius. Una nit humida a la vora del mar. No sé com era la lluna, sí el so de les onades arrossegant-se sobre la sorra. I una abraçada que es va perdre en el temps, al final de la passera.

Nostàlgia

L'ombra del meu cos atlètic entre els barrots, projectada pel sol vermellós del capvespre, en el pont de l’autopista. L’ametller continuava en flor. I he recordat aquest retrat estirat en el llit, esperant el darrer sospir. Segurament, qui viu de la nostàlgia és perquè no té futur.