Al meu bonsai

La flor petita

Tímida entre fulles

La llum resplendeix

 

Caminar per Gallecs

 

Bicicleta, cullera, poma

Avui no recordava el teu nom. Les preocupacions es dilueixen en la meva consciència. El meu cos encara necessita sentir plaer. Només veig on va la següent passa, sense previsió per a cap cruïlla. La rutina m'empeny en aquests dies sense sentit. M'he quedat embadalit entre fotografies esgrogueïdes, sense records. 

No pateixis per mi quan t'oblidi: lliura'm al desconegut, assegut en un banc davant la plaça, el mar, el refugi, i deixa que els meus sentits s'escampin per tots els racons del que m'envolta, perquè encara reconec el que és bell. Em vull quedar xop en la pluja. Deixa'm cridar. Vull riure i plorar. Abraçar-me. Que la gent no senti llàstima: sóc més lliure que mai.

Aprendre a no pensar

El zen en l'art del tir amb arc, (introducció) Daisetsu T. Suzuki (1870-1966)

L'home és un ésser pensant, però les seves obres més grans les acompleix justament quan no pensa ni calcula. La "infantesa" només es pot recuperar després de molts anys d'exercici en l'art d'oblidar-se d'un mateix. La persona que se'n surt, pensa i alhora no pensa. Pensa com la pluja que cau del cel, pensa com les ones que arrissen el mar, pensa com els estels que de nit il·luminen la volta del cel, pensa com els llucs verds que broten sota la brisa suau de la primavera. És, de fet, la pluja, la mar, els estels i els llucs mateixos.

El control d'un mateix

 Bushido, Inazo Nitobe (1862-1933)

La disciplina de la fortaleza por una parte, inculcando la resistencia sin quejarse, y la enseñanza de la cortesía por otra, que nos requiere no estropear el placer o la serenidad de otro expresando nuestra propia tristeza o dolor, se combinaron para engendrar un cambio mental de tipo estoico...