Signar

Aprofitar-te de la gent

Tinc la sensació que s'acaba. La darrera ocasió per gaudir de cada moment. Que cada instant és una nova oportunitat per sentir-te afortunat. No sé si és la por a marxar o el plaer a viure. Però no vull deixar de col·lecionar records, ni xicres de plaer.

La setmana passada llegia que ens hem de preocupar més per SER que per FER. Segurament tenien raó. 

A vegades penso que funcionem com a vasos comunicants. Que hi ha una energia que tots compartim. Que en cada abraçada, petons i carícies, flueix d'un a l'altre segons les necessitats. Fins que un dia assolim l'equilibri i la pau.

Un passeig per Collserola

Una lluna amb en Jordi

Unes tapes

Em venia de gust una de lacón con grelos i pop a la gallega. Uns seitons en vinagre i vi turbio. Tiramisú de postre. Una bona companyia i a la fresca. Las Delicias del Guinardó. Després d'anar de rebaixes. M'ho puc permetre. El meu sou és més alt. Fa quatre mesos m'hauria pres una Buitoni Barbacoa amb una cervesa de blat del Lidl en alguna de les meves gerres, mentre planificava viatges imaginaris.

La felicitat és la mateixa. I poca gent ho entén... els meus fills. Tothom em felicita pel canvi, perquè finalment he tornat a treballar d'arquitecte, en sabates i camises de Furest. Perquè, després de pagar l'esmorzar pel meu aniversari, no és tan bonic com sembla arribar just a final de mes. Perquè he superat uns anys de mancances.

Sí que fa falta pagar l'escola, l'hipoteca, menjar, dentista,... però no necessites el millor lacón que mai hagis tastat, rebaixes histèriques, arribar a Nordkapp, ni prendre la millor weissbier del Rebost dels Sentits. No us pagaré l'esmorzar ni compraré el millor cava per a dinar o la Revetlla de Sant Joan. Però seré IGUAL de feliç.
Fràgilment feliç...